CARTA OBERTA: ARA, MÉS QUE MAI, TENIM UN COMPROMÍS!!

(16 d’Agost de 2013. Habitació 465 – 4.06 AM)

Bona nit companys i companyes,

Hui hem rebut al món a Andreu i Manel. Una benvinguda tan desitjada com inesperada va ser l’oferta del 2×1 que s’hem trobat… Misteris de la genètica.

Heu sigut molts i moltes qui per qualsevol mitjà (telèfon,mail i xarxes socials) vos heu posat en contacte amb nosaltres per a expresar-nos les vostres felicitacions. Vaja per davant el nostre agraïment a cadascú/na de vosaltres.

Ara comencem la nit, la fi de cadascuna de les etapes diàries d’aquest nou viatge. Un viatge que encara que l’overbooking haja fet encara més imprecís el destí, el viatge ja ha pagat la pena.

 I ara que ja es fa fosc i que els nadons dormen, que pareix que els pares hem guanyat la batalla, que no se sent un ànima a tota la planta de l’hospital… Ara és quan venen al cap les típiques i tòpiques preguntes   sobre el futur del món on viuràn els nostres fills.

Les preguntes que ens fem, l’anàlisi de la situació present i futura donen una primera sensació d’indignació, d’impotència… no es pot evitar. Però les respostes a aquestes preguntes, que les tenim, lluny de desanimar-me, encoratgen el meu convenciment sobre la necessitat d’empendre el canvi de paradigma  social-econòmic-ambiental que els nostres fills necessitaran…

Algú s’atreveix a dir que no hi ha altra alternativa? Algú pensa que mai podrem satisfer les necessitats dels nostres fills? Si és així, ja podeu deixar de llegir.

Trobarem solució a les  necessitats globals, i fins ara “banals” per a la dreta política, com l’accés a una vivenda digna, a una educaciò pública de qualitat i a una sanitat o serveis socials universals. No tinc cap dubte.

Trobarem solucions a les necessitats més “romàntiques” com que els meus fills puguen passejar, còrrer a peu o en bici pel bosc de La Lloma i La Mola i no pel desert de formigó del Puerto Mediterráneo o la  Zona Franca de Paterna.

O més senzill encara, trobarem solucions a les necessitats més quotidanes com simplement sentar-se a un jardí verd i net o sentar-se amb els teus fills a l’ombra del pi de l’escola Cervantes, en perill de tala sota la destral del PP i que si no ho evitem el tallaran.

Trieu vosaltres a quina escala o magnitud voleu el canvi: més gran o més menuda, més global o més local i penseu com arrivar al canvi, o lo que és el mateix, com evitar els desgavells d’uns governants irresponsables que ja fa anys donaren l’esquena a les nostres necessitats diàries i que si els deixem donaran per la part més baixa de l’esquena al futur dels nostres fills.

Hui estic encara més convençut que des de Compromís podem fer realitat el canvi que necessiten els nostres fills. Hui amb dos nadons a casa potser tindré menys temps per trobar les solucions, però vos assegure que estic molt més convençut de la necessitat de canvi, i encara molt més motivat perquè sabrem fer-ho, podem fer-ho i tenim l’obligació de dur-ho a terme.

El canvi comença per nosaltres, primer s’ho hem de creure. No podem afluixar la lluita!

Ara, més que mai, tenim un compromís.

Pren la iniciativa!

Salut!

Juanma Ramón

Pare novell i portaveu de Compromís per Paterna

Arxivat en: General

Comentaris

  1. Pilar Sifre diu:

    Enhorabona al pare a la mare i als xiquets, per tindre un pare amb coratge per al cambi social.
    Besades afectuoses.
    Pilar Sifre.
    (La Canyada de Paterna)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *