El 1943, Max Aub descrivia l’èxode dels jueus fugint de la barbàrie nazi a la seua obra de teatre “San Juan”. El títol de l’obra es corresponia amb el nom d’un vaixell que, carregat de refugiats, solcava la mar a la recerca d’un port on trobar asil. Hui són centenars els “San Juan” que solquen els mars en busca de refugi, són milers els que es deixen la vida en este mar nostre. Un mar que va ser pont i que estem convertint en fossar d’innocents.

Homes, dones, xiquetes i xiquets fugen d’uns conflictes bèl·lics que assoten els seus països d’origen. I Europa no és innocent en estos conflictes. No hem d’oblidar que els nostres països s’han involucrat directa o indirectament en estes guerres, en l’espoli dels països d’origen dels refugiats i en el negoci d’armes amb els països en guerra.

La crisi humanitària oberta per l’allau de totes estes persones que fugen de la guerra i d’una situació de desigualtat i de pobresa endèmiques en alguns països de l’Àsia occidental i de l’Àfrica requereix una resposta solidària de la nostra societat. Hem vist com travessaven el sud-est d’Europa aquests darrers mesos en un llarg periple que es torna més complicat i dramàtic cada dia que passa. N’hi ha molts que fugen de l’horror de la guerra amb l’esperança d’una nova vida entre nosaltres, i n’hi ha que proven d’escapar-se d’una misèria absoluta, insuportable.

El 18 de març Europa haurà de confirmar o deixar sense efecte el preacord fixat entre la Unió Europea i el govern de Turquia el dia 7 de març d’enguany, i que estipula la deportació en massa dels refugiats a Turquia. Aquesta mesura, que aboleix, de fet, el dret d’asil en la Unió Europea, afectarà directament a vora 50.000 persones i, potencialment, a milions de refugiats i d’immigrants, abocats a cercar rutes d’arribada perilloses i difícils i, per tant, més vulnerables a les màfies d’explotació.

Per això llancem una crida pública a la societat civil i a les institucions paterneres perquè manifestem, d’una manera decidida, la nostra oposició a un acord tan indigne i tan inhumà que deixa als éssers humans com a moneda de canvi en les negociacions polítiques entre països. Instem el govern de l’estat a no donar-hi suport i a complir amb els Drets Humans, el Dret Internacional i amb els compromisos comunitaris d’acollida de refugiats. La tragèdia dels i les refugiades de guerra exigeix una resposta ràpida, a l’altura del país solidari i compromès amb els drets humans que volem construir. No podem romandre tancats d’ulls i de fronteres al patiment humà. El proper dijous 17 de Març a les 12 hores vine a la porta de l’ajuntament per mostrar el nostre rebuig a un acord que condemnaria a mort a milers d’innocents que fugen de la barbàrie com feren els nostres majors al final de la guerra civil quan el feixisme arrasà les nostre terres.