La formació valencianista continuarà exigint responsabilitats davant la falta de consens en les conclusions de la Mesa d’Investigació de GESPA

Després dels treballs realitzats a la Mesa d’Investigació creada a l’Ajuntament de Paterna sobre la gestió a l’empresa municipal GESPA, no ha sigut possible un acord unànime de la corporació actual per a elaborar un document de conclusions que permeta exigir responsabilitats pel malbaratament de diners públics a l’empresa municipal. Sobretot atenent als treballs que l’executiu del Partido Popular encarregava de manera recurrent a determinats despatxos d’advocats de prestigi.

Des de 2011, Compromís per Paterna ha estat denunciant públicament les pràctiques populars per eludir el control públic de l’Ajuntament de Paterna del contractes menors efectuats des de GESPA i SUMPA. “Una autèntica via d’aigua, un malbaratament de recursos públics emparats en unes instruccions internes de contractació que permetien contractar directament els serveis menors de 50.000 euros, sense cap publicitat, ni plecs de condicions, ni sense justificar la necessitat”

Des de 2010, trobem advertències de les auditories internes que afirmen que estes instruccions internes contravenien allò disposat a la Llei de Contractes del Sector Públic que fixen el límit per a licitar públicament serveis en 18.000 euros. “Remetrem a l’Agència Antifrau el recull de factures i les auditories de compliment de la legalitat realitzades des de 2009.Auditories que no varen servir per a que els successius governs municipals reconduïren a la legalitat dites instruccions” ”

Aquestes instruccions internes de contractació varen estar vigents fins a novembre de 2016, al primer Consell d’Administració presidit per Juanma Ramón on va proposar tornar al límit de 18.000 euros per a la contractació menor de serveis. ”Durant els anys en que varen estar realitzant contractes menors amb el límit de 50.000 euros hem trobat que se podia haver estalviat molts diners a l’empresa municipal, a banda de l’interés polític de gastar estes consultories, i els diners de tots, per a encarregar informes ad hoc que justificaren les ocurrències del Partido Popular”

En l’auditoria d’endeutament del període 2009-2015, realitzada en 2016, s’especifica clarament que es repeteix la contractació, “adjudicant serveis recurrents a un mateix proveïdor mitjançant succesius contractes menors” que al sobrepassar els límits establits per la llei haurien d’haver-se realitzat per licitació pública. El desglose de conceptes observat a les auditories, confirmen que les practiques de contractació de assessories jurídiques suposen un “fraccionamiento indebido de contratos con la finalidad de eludir la aplicación de la normativa contractual y la fiscalización”

“Anem a seguir treballant per desentranyar aquestes pràctiques, que han suposat una gran despesa de diners públics, i algú haurà de donar explicacions i assumir responsabilitats” afegeix Juanma Ramón.

Coincidències als megaprojectes urbanístics

El mateix despatx d’advocats assessorava l’empresa urbanística SUMPA quan ésta encarrega directament, per 49.200 euros, els estudis d’avaluació ambiental per a modificar el PGOU de Paterna. La modificació contractada des de SUMPA, botant-se la LCSP, va ser l’inici de la megarequalificació de La Mola per a que donés cabuda a la Zona Franca i Puerto Mediterraneo

Aquestes assessories, que des de l’administració local prepararen el terreny, van acabar assessorant als promotors dels dos megaprojectes urbanístics del PP. Així, l’empresa GESPA va triar l’assessorament integral per ubicar la Zona Franca a aquest proveïdor, qui justificava els viatges a Xina de Lorenzo Agustí.

Posteriorment, els assessors jurídics de capçalera del PP varen acabar assessorant a Eurofund, promotor de Puerto Mediterraneo, qui també va gastar, i gasta actualment INTU, per a realitzar els estudis tècnics del megacentre comercial, a la consultora ambiental que va realitzar l’estudi d’avaluació ambiental del PGOU per a SUMPA.

  1. “Volem que l’Agència Antifrau valore si aquestes coincidències, i convivències, suposen un frau de llei, vista la evident coincidència amb els interessos dels diferents promotors, assessors i polítics que impulsaren en origen la requalificació de La Mola” conclou Juanma Ramón.