Paterna és un dels municipis propers a València amb grans masses forestals (Parc del Túria, La Vallesa, Les Moles), zones d’alt interés natural i humà que sumen entre totes ni més ni menys que el 25% de la superfície total del terme. Esta xifra no és un fet menor contant en què el nostre poble té una superfície de 35,85 km² i si fem càlculs, estem, finalment parlant, d’una massa natural del voltant de quasi 9 km quadrats de superfície verda, boscosa, amb fauna autòctona i recursos hídrics naturals de gran vàlua.
Tot un privilegi del qual la natura ens ha proveït i que, malauradament, no estem cuidant ni revitalitzant de manera suficient ni aprofitant les ajudes que ens arriben en forma de subvencions (que moltes vegades acaben tornant-se a l’entitat que ens la concedeix per no aplicar-les com i on toca); si ho férem de manera seriosa i eficient, convertiríem este valor natural en un autèntic pulmó verd, és a dir, en una espècie d’oasi dintre d’un terme amplament industrialitzat al mateix temps, i que necessita sistemes de regeneració de l’aire per al benestar de la ciutadania i també millorar la seua contribució a la sostenibilitat, la descarbonització i entrar frontalment en sintonia amb la lluita real i directa contra el canvi climàtic.
No sé fins a quin punt la majoria de les persones som conscients, en pobles i ciutats, de la importància i la necessitat d’este procés de regeneració i de com les zones amb abundància de plantes, aigua i masses forestals produeixen molt d’oxigen, compost necessari per a la vida de les persones (i de molts altres éssers vius), i que metabolitzem als nostres pulmons aportant salut i benestar al nostre cos, i a la salut com no, comunitària. A Paterna ho tenim, tenim la superfície natural, tenim la necessitat imperiosa de contrarestar la gran industrialització, a la que recolzem efectivament com a motor de generació de llocs de treball i de riquesa, però que al mateix temps ens converteix en un poble amb grans nivells de pol·lució, agreujats per les nombroses estructures viàries que ens envolten.
Si treballem totes i tots a una, si exigim a qui ens governa que protegisca tots i cada u dels metres quadrats de naturalesa que ens envolten i els custodiem i fiscalitzem perquè que destinen els recursos necessaris aplicant-se en ser més eficients en la gestió de subvencions i ajudes rebudes per a la lluita contra el canvi climàtic, estic convençuda que Paterna podria convertir-se, no només en l’oasi que necessitem com a paterneres i paterners, sinó en l’autèntic pulmó verd per a nosaltres, per als pobles que ens envolten i per a la ciutat de València. Aleshores sí que seria un orgull per al nostre poble ser receptors de moltíssima gent que busca la natura com a lloc de gaudi i entreteniment, i no només ser el poble més industrialitzat, sinó també haver-nos convertit en l’esplai ver i natural que nosaltres i qui ens envolta, necessitem.