Aquest cap de setmana es celebra la festa importada dels USA, el famós Halloween. També nosaltres aprofitem per reivindicar les nostres arrels, el record de les nostres tradicions, les històries i cançonetes de monstres valencians.
Ara me recorda, com també en política, encara es gasta “la por” com a ferramenta electoral. S’identifica un monstre, per alertar a la població de lo que vindrà si no voten com toca, si votem mal, com va dir Vargas Llosa.
Una forma infantiloide, com el nostre ‘Home del Sac’ per condicionar el comportament electoral cap un vot útil, per a mobilitzar i concentrar el vot cap al bipartidisme tradicional. Fora del bipartidisme tot som ‘monstres’. La pluraritat politica espanta als politics tradicionals del PP i del PSOE. La pluralitat política els ha tret de la comoditat i el caliu que els donava el llit de l’alternància PP/PSOE.
Es cert, que després de 40 anys de bipartidisme, qualsevol ‘irrupció’ de nous partits polítics s’ha vist com alguna cosa inestable i radical, una ‘irrupció’ (de sobte, quasi violenta, un ‘susto’ en tota regla) d’algú de qui s’ha de fugir, qual Butoni, per tornar a l’estabilitat. Els grans mitjans ens tracten així, com desitjant que es torne prompte al bipartidisme tradicional, que se’ls passe el susto.
Afortunadament, el ‘susto’ que es pegaren en 2015 encara no se’ls ha passat. Això significa que l’entrada de Compromís a les institucions no ha estat una anècdota. Hem demostrat la responsabilitat de dur endavant el Govern més estable de la història de la Generalitat Valenciana. El Govern del Botànic demostra la honestedat que no tenien els governs corruptes del PP, enforteix els serveis públics que va retallar la dreta corrupta i protegeix a les persones i al territori com mai abans havíem experimentat al poble valencià.
En breu completarem dos legislatures d’un govern valencià de coalició. Un govern plural a qui la dreta augurava que duraria 4 dies i on ja portem més de 6 anys. En principi les gràcies de les dretes anaven per dir allò del Govern del Titanic, desitjant que s’afonara prompte, o el Govern Frankiestein com aquell monstre muntat de manera artificial.
Cap presagi s’ha acomplit. La por no ha pogut amb nosaltres. Ara, a punt de començar l’any preelectoral ja advertim els moviments per tornar al tradicional bipartidisme. L’atac mediàtic per intentar desgastar la imatge de les lidereses dels partits a l’esquerra del PSOE és només una xicoteta mostra.
De fons, encara seguirem atents a com el PPSOE desenpolsega antics megaprojectes sense cap visió critica. D’una banda demostren que no tenen cap sensibilitat ambiental, tot en ‘aras del progreso’, per arrimar-se al votant de centre-dreta, i d’altra banda aconsegueixen ‘punxar’ per tornar a la imatge de radical i inestable als socis de govern, com Compromis, que rebutjen frontalment eixos megaprojectes com l’Ampliació del Port de València, l’AVE per l‘Horta Nord o quan volen duplicar autopistes com el By Pass per Paterna.
Inestabilitzar els governs de coalició des de dins, agitar la por als radicals per tornar als governs monocolor, tampoc els està funcionant. Preocupa més com es comporten davant la ultradreta. Vos heu fixat com actuen els grans partits davant els discursos de VOX?
Pareix com des de el Partido Popular intenten imitar el seu discurs, segueixen els arguments, juguen a donar la raó però suavitzant les formes, blanquejen de bona gana, com si esperant que eixos vots tornen al cau del carrer Génova.
D’altra banda el PSOE, ni tan bel·ligerant com caldria, ni tan mal, com si li interessara donar-li aire a VOX per mantindre la dreta fragmentada, o com si esperara que el creixement de la ultradreta afavorirà la concentració de vot útil per fer front a la por que donarà el ‘Butoni feixista’.
Doncs no hem de deixar que ens guanye la por. Podem demostrar que la nostra gestió, ambun govern plural, ha estat centrada en l’interés general i en afavorir la millora de les condicions de vida de les persones que més necessiten de la política
I esta és la millor vacuna contra la por.