Poques coses hi ha a la nostra societat que deixen de costat els colors polítics, les ideologies o els problemes diaris com son les nostres bandes de música.
Parlar del País Valencià sense tenir en compte la nostra música es deixar-se una part imprescindible de la nostra cultura, la nostra música i els nostres sentiments. Des de les bandes, les colles de dolçainers fins als grups de música més actuals, hi tenen una empremta particular i autòctona que pocs territoris poden presumir de tindre igual.
Aquest cap de setmana, el que totes i tots celebrem la setmana de la música, ha tingut una especial transcendència aquest any, i és que altre dels fets que sempre ha estat polititzat ha experimentat un canvi interessant en els últims anys, es tracta de l’infrafinançament del nostre país.
I és que totes les forces democràtiques s’han unit per defensar eixe front comú, i si, em direu que ho fan de cara a la galeria, que després a Madrid l’únic que defensa els interessos Valencians realment es Baldoví, que la resta de diputats valencians segueixen la tonadeta que els marquen de Madrid. Doncs a mi ja em val, ja em pareix el principi d’una cosa molt bona, que anem totes a una, que totes les forces polítiques ho tinguen clar, si els valencians no defenem lo nostre ningú, ni els catalans, ni els madrilenys ni els murcians ho faran.
I és que quan aquesta setmana a Paterna celebrem centenari del nostre himne, ho fem sense color polític, perquè eixe himne és el que els Paterners i Paterneres senten com seu, com a una cosa que ens ha acompanyat els últims cent anys en les nostres vides, en les nostres festes i en les nostres tradicions.
I és que els sentiments són això, sentiments i no es poden polititzar, per molt que alguns interessats ho intenten, per molt que alguns interessats intenten fer marques pròpies els nostres sentiments. Per molt que altres intenten confondre a la gent dient que el que sentim és una cosa o una altra, que si la llengua, que si la música, que si les nostres festes tenen un color o un altre segons els interesse.
I és que el que realment hauríem de fer els polítics és deixar en pau les nostres tradicions, respectar-les, potenciar-les, compartir-les i fer que les properes generacions les puguen gaudir i gual que nosaltres. Per contra, jo ja estic més que fart de veure com s’intenten aprofitar polítics de les nostres tradicions, de les nostres institucions i de la nostra cultura per a fer propaganda electoral, per a utilitzar—les en propi benefici.
En fi, jo continuaré com des de xicotet, tocant el saxo quant el temps i la feina em deixe, gaudint del tabal i la dolçaina i facilitant la tasca a aquells que ho vulguen protegir, cuidar i gaudir.
Sols em queda felicitar a totes i tots els músics per la seua setmana gran!!