És evident que les polítiques d’igualtat a Paterna han millorat en esta legislatura respecte a l’últim any de l’anterior. L’Ajuntament fa més activitats, campanyes de sensibilització, xerrades i fins i tot ha involucrat al món de la festa en matèria d’igualtat. Algo que per cert, va ser idea de la nostra companya Carmen Gayá, que va intentar posar en marxa fa quasi 5 anys però els mateixos que ara ho defenen es posaven les mans al cap i la sentenciaren dient “Tinguem la festa en pau”.
Però deixem el passat i tornem al present. Tot i les millores hi ha coses que mai canvien a l’Ajuntament de Paterna socialista amb majoria absoluta i és que les polítiques d’igualtat no són cosa de totes i tots, una mostra més de la al•lèrgia que tenen a la Participació Ciutadana, al debat entre totes i al consens, per altra banda molt més enriquidor i efectiu.
Posem per cas el Consell de les Dones, l’òrgan de participació en matèria d’igualtat a Paterna, en el que estan representades, entre altres, totes les associacions de dones del poble. Doncs al Consell de les Dones no es debat ni es decideix absolutament res. Es convoca de tant en tant amb les dacions compte de torn: del programa de la setmana de la Dona amb motiu del 8M o del 25N, dia Internacional de l’eliminació de la Violència cap a les dones. Però les dones del Consell no poden decidir, programar, ni debatre actes que els interesse a elles, a les dones de Paterna. El programa ja està pensat i fet per la regidoria i si t’agrada bé i sinó també, com per exemple, que l’última manifestació del 8M (per a ells marxa cívica, no siga cosa que molesten a algú) en comptes de fer-la pels carrers del centre de Paterna, com sempre, per donar visibilitat a la reivindicació, es faça en el recinte d’un parc on no ens veu ningú més enllà de les persones que es manifesten. Tot un despropòsit!!
Altre exemple fragant i recent ha sigut l’aprovació definitiva, en l’últim ple, del pla d’igualtat de l’Ajuntament de Paterna per a les treballadores i treballadors. Han tingut anys per a elaborar-lo i consensuar-lo, des de que s’aprovà la Llei Orgànica 3/2007 per la igualtat efectiva entre dones i homes. I l’aproven ara, apresa i corrents, sense consens amb els sindicats. A més han desestimat totes les esmenes que presentà CCOO i les propostes de millora que presentà Compromís en desembre s’han quedat perdudes en el ciberespai del registre sense resposta.
Este pla és molt millorable per dir-ho finament… No utilitzen les instruccions i les ferramentes que posa a disposició el Ministeri d’Igualtat a través de l’Institut de la Dona per tal d’elaborar els plans d’igualtat tant d’empreses com d’entitats i organismes públics i l’auditoria salarial que fan és un paperot. Falta un diagnòstic més exhaustiu per saber si a l’Ajuntament de Paterna hi ha escletxa salarial, major temporalitat en dones i si hi ha diferències respecte a la promoció i la carrera professional. Tampoc es poden saber totes les mesures de conciliació per sexes i si estes afecten a la possibilitat de promocionar en la seua carrera professional. No oblidem que encara que la conciliació és voluntària són les dones les que més es veuen obligades a demanar estes mesures reduint sovint el seu horari i per tant també els ingressos que perceben. Que el diagnòstic no reflectisca la realitat, fa que els objectius no siguen concrets i que les mesures que cal adoptar per evitar discriminacions i desigualtat cap a les dones, siguen poques i massa genèriques i per tant poc útils. Complir amb l’expedient i poc més.
Per a nosaltres, aconseguir la igualtat real entre dones i homes és fonamental a la nostra societat i un objectiu que cal perseguir des de tots els àmbits amb polítiques feministes. Perquè no podem oblidar que la igualtat és cosa de totes i tots i no un Juan Palomo, “yo me lo guiso, yo me lo como”.