Forma d’organització d’un Estat en què la màxima autoritat o persona que n’ocupa la presidència és elegida pels ciutadans o pel Parlament per a un període determinat.
Simple i pla, el govern del poble per al poble, com diuen els il·lustrats, ja que que complicat és el món, quan a l’estat Espanyol, i al país Valencià, l’any 2022, continua sentint-se comentaris com: que roïna seria una república o que faríem sense rei.
Jo no se vosaltres, però els meus records d’estudiant d’EGB a un col·legi públic de Paterna, o els posteriors a l’institut, no inclouen gairebé cap al·lusió a la república, a l’època de govern de la república, i el més alarmant, cap al·lusió a la dictadura posterior.
Ja sé que em direu que calia tancar ferides, que calia fer la mirada a un costat per a fer possible una convivència post dictatorial, jo almenys ja estic fart de sentir aquestes excuses, i no és una crítica als governants de l’època, sempre diré i alabaré tot el que van fer perquè la democràcia s’instaurés en l’estat Espanyol, això cal deixar-ho clar i ras.
Eixa no és la qüestió, sinó preguntar-se perquè 40 anys després, el pes de la llosa educativa que ens va deixar la transició continua tan present en la nostra societat. Parlar de república continua tenint una connotació negativa en gran part de la nostra societat, incomprensible, però és així.
És a dir, igual que a l’imaginari col·lectiu, els actes religiosos són una tradició quasi irrenunciable a unes festes locals, la república és poc menys que el dimoni. Tal volta són dues parts del mateix imaginari col·lectiu, aquell que convé a alguns per mantenir el poder, el mateix que volen seguir imposant a la societat per tal de controlar-la.
Per sort la societat va millorant i la gent que estudia també, per sort hui en dia és fàcil trobar informació a les xarxes, per sort moltíssimes persones estan treballant hui en dia per esclarir el que va passar a eixes èpoques i per sort les malifetes dels Borbons estan evidenciant la realitat de corrupció i despotisme que ha caracteritzat històricament les monarquies.
Si a la majoria de la gent li preguntes si li agradaria que Sánchez, Ximo Puig, Sagredo i les seues famílies foren els governants perpetus de la nostra societat, la contestació seria clara, ni pensar-ho, cal fer eleccions cada quatre anys per a poder optar a elegir si ho han fet bé o cal ja canviar de governants.
I per què es normalitza tant el fet que no puguem elegir al nostre cap de l’estat? Per què automàticament els borbons han de ser-ho per dictat quasi diví? És molt difícil d’entendre. És difícil d’entendre que en l’any 2022 una persona per dret de naixement tinga un dret que els meus fills no poden optar. Tranquils tampoc volem ser família reial.
La societat comença a ser molt conscient que la forma de govern a l’estat espanyol ha de canviar, no es sosté ja el haver d’aguantar una imposició d’eixe calat a la nostra societat.
Però per acabar de fer-ho possible, és necessari un exercici de reeducació de la societat, explicar a la gent que un govern de república perquè ho entenguen seria com poder canviar de rei cada 4 anys, que no seria rei, que seria un ciutadà més en el que la majoria dels ciutadans han depositat la seua confiança, i el més important, que si fa alguna cagada grossa, eixos mateixos ciutadans poden tenir els mecanismes per tal de fer-lo fora i triar-ne un de millor.
La definició de república a més a més de la citada té altres accepcions encara més boniques i que cal representar en l’ideari de la nostra societat, com: “Per oposició als governs injustos, com el despotisme o la tirania, forma de govern regida per l’interés comú, la justícia i la igualtat.” O “cosa pública o d’interès públic d’una col·lectivitat”.
En fi, que si parlem de república és difícil entendre que una persona que busca el bé comú no abrace aquests ideals, és difícil que qualsevol mandatari públic no tinga la república com a fi mateix de la seua tasca, en definitiva és difícil entendre sense la desinformació patida, que una societat no elegeix-ca un govern amb forma de república per a ser governats.