L’emperador va mirar els seus feudos, va estendre les mans com si vullguera abraçar l’aire i va sospirar: ‘Tot açò per fi és meu, ho faré més gran i més poderós perqué en la seua glòria estarà la meua’. I es va posar mans a l’obra.
Ja havia eixit nu al carrer i, malgrat l’evidència que el descarava, havia rebut l’admiració generalitzada. Estava clar, tenia mans lliures per operar al seu gust, ja sabia que ostentava un poder magnànim i que res el faria tambaletjar.
No volia ni un metre desaprofitat, tot alló que la seua mirada alcançava es convertiria en productiu; l’especulació prenia els espais, si, però el somni de l’Emperador era clar i ferm. Tot ocupat, tot construït, tot malbaratat. Ni un centímetre desperdiciat, els ‘quatre garrofers’ li sobraven, li agradava respirar fum i aire dens i volia que el seu poble tb gaudira d’aquest plaer que tant anhelava.
Faré fàbriques i cases i tendes, ho ompliré d’asfalt i em rodejaré a mi i al meu poble de l’ambient de gran ciutat plena de chimeneies, de naus, de finques…no quedarà ni un metre quadrat per ocupar.
El somni de l’Emperador tenia un entrebanc, un grup de revolucionaris i revolucionaries que s’aferrava als arbres, a les petites herbes i flors que naixien entre l’asfalt, a les aus que sobrevolaven el territori i paraven a descansar de les seues rutes, a l’aigüa que discretament buscava el seu cabdal. Eren un problema, si, de feia temps que lluitaven i no baixaven els braços però l’Emperador no defallia, un somni és un somni i res m’aturarà. Espentaré lleis i decrets, recurriré a les altes instàncies i els faré entendre que quatre garrofers no van a cap lloc; els pagafantes acabaran callant la boca.
Però el que no sap l’Emperador és que els revolucionaris també tenen un somni, somni aliat amb la pròpia natura que és llesta i que sap defensar-se, que resisteix com una campiona. Somni contra somni, asfalt contra espais verds i vius, especulació front al gaudi de les persones, tramposos front a bona gent.
No sé, pot ser l’Emperador no torne a eixir nu al carrer. La gent de bé si que li vegem les vergonyes ! Tapes un poquet senyor de ‘todos los poderes’