Com diu la cèlebre frase de la sèrie de televisió “del barco de chanquete no nos moverán”
I és que dia rere dia, el PSOE de Sagredo fa gala de què l’únic que els importa és això, que no els moguen de la seua cadireta. I faran tot el que calga per a evitar que li furten el seu tron. El problema és que tot no val per a justificar aquesta actitud. Parlant de vaixells, la penúltima mostra d’aquesta actitud la tenim en aquests temps amb el famós creuer, un viatge organitzat per l’ajuntament, bé, dos viatges organitzats per l’ajuntament que consisteixen en dos creuers pel Mediterrani per a la gent gran del nostre poble, no per a tota clar, sols per als 600 primers que han hagut de fer nit fins i tot per assegurar-se la gràcia de Sagredo que paguem totes i tots.
El cost dels viatges són 700.000 euros, un preu ridícul es deuen pensar ells pensant en el benestar de la nostra gent gran, i és de veres, per a nosaltres gastar-se 700.000 euros per al benestar de la gent gran és ridícul, però més ridícul és gastar-ho en un creuer a preu de luxe, vora 1000 euros per bitllet que paguem totes i tots els paterners. I que en una setmana s’haurà gastat i el seu benefici per a la gent gran també. Si anem a les veritables raons del viatge, queda clar que no pensen en el benefici de ningú més que en el seu, en el benefici electoral, sinó perquè fan la promesa del viatge en plena campanya electoral, si de veres pensaren en els majors, no hagueren fet l’anunci electoral, se’ls veuen les intencions a la distància.
Per a nosaltres 700.000 podrien suposar poder obrir un centre de dia per a persones grans a Paterna, una necessitat urgent que ni Sagredo ni la seua gent, pareix conéixer. Són milers els jubilats de Paterna, que no tenen on anar, o on socialitzar en el seu dia a dia. Milers de persones grans que no tenen cap recurs municipal per garantir un envelliment digne i que si tenen la necessitat, s’ho han de pagar de la seua butxaca. No tot val per aguantar la cadireta, i menys jugar amb el benestar de la nostra gent gran, els polítics hem de saber diferenciar entre el que realment millora la vida de la gent i el que es fum per omplir la panxa dos dies i passar fam la resta de l’any. Aquestes mesures megalòmanes tenen sempre un límit encara que parega que no, ara són els creuers, però que vindrà després, un viatge a la lluna? (tot és possible amb les ínfules del senador).
Tanmateix, el rèdit propagandístic, comença a fluixejar, no sempre es pot vendre allò que tu vols vendre, la realitat sempre supera la ficció, i com a Chanquete, tot s’acaba, els actes finalitzen i la realitat sorgeix de darrer del fum.
Com li passà a la Dorada, el creuer partirà i la gent gran de Paterna, continuarà la seua vida sense cap centre de dia on millorar la seua vida.