Aquest és el dilema quan busseges en les activitats paterneres adreçades a la gent jove… Res de res. Fora dels contextos festius i culturals organitzats (falles, penyes, comparses) es produeix el buit més absolut i la nostra joventut no té, com es diu col·loquialment, ‘on caure morta’. Trist, molt trist per a una població al voltant d’11.000 personetes entre 16 i 29 anys que s’han de buscar la vida els caps de setmana per poder gaudir d’un dret vital com és esplaiar-se mitjançant l’oci i la diversió.
- Hola, Anna, soc Júlia. Aquesta nit quedem també al parc? Qui compra la beguda?
- Ei, Anna, puix farem el de sempre, no tenim més. Passarem pel Merca abans que tanquen. Abrigat que caurà rasca. Jo des de dissabte porte un constipat del 18.
- Molt bé Júlia, jo li diré a la meua mare que anem a la teua casa a veure un peli i ens quedem a dormir. És que tia, això del beure al carrer als meus pares els fa posar els nervis de punta… que si estem al ras i ens constipem, que si vindrà la policia a cridar-nos l’atenció, que si molestem al veïnat, que si s’apropa algú amb males intencions… Però què fem si no?
- No sé tia, és que no hi ha cap concert, ni lloc on anar i estar juntes, ni res bonic que puguem fer. I anar a València ja saps que és una pasta, els meus pares no es fien que vaja en metro quan ja és tard i el taxi per a tornar… Ufff!
- Res tia, al botelló, no tenim altra i jo a casa no em quede, ja estic tota la setmana posant els colzes, necessite eixir i desconnectar.
- Rotllo de poble tia!
Aquesta pot ser una conversa qualsevol un divendres o dissabte de vesprada, quan arriba l’hora de planificar què fer el cap de setmana a aquest poble, per a la jovenalla paternera. Els espera un buit, un forat negre, un res. Quasi 11.000 personetes fan malabars per organitzar-se els caps de setmana, si no volen eixir escampats cap altres pobles o a la ciutat.
Sembla que aquest govern no recorda quan era jove, s’han oblidat de l’energia, les ganes de festa, la necessitat de socialitzar, de compartir… S’han oblidat de com es gaudeix en un concert, en una festa al poble o acudint a espais habilitats on poder estar amb les amigues i els amics, ballar, xarrar, riure. El més curiós és que si busques la paraula ‘OCI’ a la web de l’Ajuntament l’únic que trobes és KINEPOLIS, això és tot: o al cine (vora 10 euros la sessió) o a sopar (mitja de 15-20 euros més), llevat que els que ens governen creguen que als 18, 19, 20 o més anys, resulte divertit botar sobre els botons d’una fonteta que tira aigua o nugar-se a un arnés a fer bots sobre un llit elàstic.
En fi… És el que passa quan hi ha una manca de polítiques joves interessants, ben gestionades i planificades; una mancança de voluntat política que no s’entén, a excepció que qui ens governa s’haja posat uns ‘orellals’ com els que fiquen als burros perquè no vegen als costats, i sols saben mirar cap a un punt: passejar als iaios amb creuers. Serà que dona més vots?
De vegades soc tan mal pensada!!! Ay, Carmeta!!!