Les administracions públiques tenen la ineludible responsabilitat de gestionar els diners públics SEMPRE a favor de la ciutadania. Quan pensem en diners públics i ciutadania, tendim a pensar en drets socials, benestar, salut, medi ambient, cultura, etc. que sembla son les úniques que defineixen un ús democràtic i just dels diners de totes i tots.
I així és de manera general, encara que no podem deixar fora aspectes que poden resultar ‘banals’ o, pot ser més innocus, com ara ho és la festa i l’oci, sobretot, quan va adreçada a la joventut. Al mateix temps, cal remarcar que qui decideix en qué i com gasta estos diners, ha de pensar en l’impacte que generarà sobre les persones, donant exemple d’un sentit de l’ètica i el seny comú.
Per què dic açò?
Diferents estudis de vessant acadèmica en parlen de la relació entre joventut i música. I així apunten que la ‘identitat’ és un concepte que està estretament familiaritzat amb esta relació. És a dir, que existeix una afiliació identitària entre el pensament i el comportament dels i les nostres joves, amb aquella música que escolten i que els fa vibrar. Una tendència a la identificació amb aquella, aquell o aquells que els mouen ‘la vibra’. I és que molt sovint la relació d’una comunitat o grup de persones amb un estil de música determinat i el seu exponent, pot arribar a ser tan forta que assumeixen la filosofia i idees d’aquell que ens porta una proposta musical o altra, perquè una administració pública ha decidit convertir-lo en ídol de la temporada.
I ací entra Paquirrín. Un exemple per a la gent jove paternera? O és que algú amb responsabilitats públiques està obviant esta tendència a la identificació que acabem d’explicar i que no és meua sinó de la comunitat científica?
No entraré massa a valorar la figura musical que vindrà a Paterna amb el suposat objectiu de ‘fer vibrar’ a la nostra joventut; crec que és un personatge que s’ha definit ell sol a través dels mitjans rosa, revistes rosa i altres exposicions públiques al llarg dels darrers anys. El que si faré és dir alt i clar que la gent jove paternera no es mereix veure’s exposada a un subjecte d’esta calanya i de la ideologia, denostable ‘modus vivendi’ i parasitisme del qual fa gala; no és amb este tipus de personatge amb qui volem que s’identifique la nostra joventut.
I sí, com ja he dit, les administracions públiques són responsables de gestionar estes propostes i d’exposar a la seua joventut a exemples musicals de qualitat, d’esforç professional i de trajectòries musicals reconegudes. I NO a personatges polèmics que negocien les seues vergonyes personals a canvi de fama barata ni a vividors de dubtosa integritat. NO, eixe no és l’exemple que necessita la joventut paternera.
Convide a l’equip de govern de Sagredo a seure una estona al RACÓ DE PENSAR.