Les dones i el sector agrícola són els grans perjudicats pel que fa la tasa de persones empleades al municipi de Paterna.
Tant en els documents municipals (PUAM: Pla Urbà d’Actuació Municipal de Paterna) com a partir de dades extretes d’organismes externs (Servef, Labora, etc.) queda clar que els grans perjudicats pel que fa a la taxa de contractacions del nostre poble són, pel que fa al sexe: les dones, i pel que fa als sectors: l’agrícola.
I és que si les polítiques no canvien, les coses no canvien, i sempre a pagar ‘poca ropa’.
Si comencem per la diferència substancial que es dona en la contractació entre homes i dones al nostre municipi, ésta es dona en detriment de l’empleabilitat de les dones (l’últim any que trobem dades, el 2021, el 56% del total de contractes van ser firmats per homes, mentre que sols el 44% els van firmar dones; romanent així des de l’any 2009); a partir d’estes dades, podem emprendre de manera clara la crítica de què les polítiques d’igualtat municipals no estan abordant com cal este important aspecte i segurament no s’estan posant en pràctica els incentius suficients ni pot ser la formació necessària perquè estes dades es capgiren i siguen proporcionals als percentatges d’homes i dones al món, que és totalment invers a les dades d’ocupació al nostre poble. I no valen excuses de què determinats sectors productius necessiten mà d’obra masculina, tirant de tòpics i prejuís masclistes, perquè a més, el sector que més contracta en l’entorn industrial paterner és el sector serveis (63% dels contractes a Paterna) i com podem deduir, es tracta d’un entorn laboral on la igualtat i la correcta proporcionalitat podria establir-se sense cap problema.
Així que tornem a la manca d’incentius suficients i de conscienciació a les empreses per part del govern socialista de Paterna, perquè les mesures d’igualtat i els drets laborals per a les dones funcionen, per fi, com caldria que ho feren. És a dir, incentivant en major mesura la contractació femenina mitjançant programes de formació i bonificació actualitzats a la realitat de l’ocupació al nostre poble. Cal major esforç si el que s’està fent no funciona.
En la mateixa situació de precarietat es troba el sector agrícola paterner amb un 0% de contractació laboral segons les últimes dades conegudes. En este sentit, partim de què Paterna és un poble agrícolament molt singular, ja que junt amb les grans zones industrials coexistixen sols agraris que, malgrat les ajudes que puguen rebre per part de l’ajuntament, com estem veient, no estan podent desenvolupar cap capacitat de contractació laboral i a dures penes mantenen el poc del qual disposen; la crítica en este cas va en el mateix sentit que la que hem raonat respecte a les dones i és que els entorns agraris a Paterna necessiten major protecció i incentius per a poder convertir-se en un sector més funcional i potencial creador de llocs de treball.
Mereixen per tant ser més protegits per la institució per tal de garantir i fer créixer la tradició rural que ha caracteritzat durant segles una part rellevant de l’economia del nostre poble. El nostre camp i les eines agrícoles haurien de poder ser un motor d’ocupació i una font de treball en coherència amb els objectius de sostenibilitat i transició ecològica, aportant riquesa des d’una alimentació saludable, objectius que al nostre poble romanen perduts, amagats o bescantats.
Doncs també cal en este àmbit un major esforç d’impuls i enfortiment per part de qui governa. Hem de saber a més, que el treball per exemple que es fa a la nostra horta, no és tan sols una producció agrícola sinó que també té una llavor pedagògica amb objectius de reinserció social i laboral, com ara són el treball que es fa a la Granja Júlia, l’Associació de Dones Africanes i el seu projecte de cultiu o el projecte d’Investigació i Protecció de la Biodiversitat ‘Dona fruit’ conduït majoritàriament per dones; entre altres.
Ja és hora de què les dones i el camp deixen de ser la cendrosa del conte i passen a ser objectiu prioritari de les polítiques municipals per tal de revertir una situació injusta i res convergent amb la societat igualitària i ecològica per la qual lluitem i seguirem lluitant tantes persones.