A Paterna, l’Ajuntament ha deixat de ser un lloc per a tots i totes. En els darrers anys, la casa de totes les paterneres i paterners s’ha convertit en un fortí d’exclusivitat per a l’equip de govern socialista, encapçalat per l’alcalde Juan Antonio Sagredo. Una mena de “castell de Sagredo”, on sols caben ell i els seus regidors, mentre els grups municipals de l’oposició han estat relegats a un exili forçós.
Recordem els fets: fa uns anys, un informe tècnic va evidenciar que la planta alta de l’Ajuntament no complia amb les mesures de seguretat necessàries. Això va suposar que els partits de l’oposició, entre ells Compromís, haguérem de deixar els nostres despatxos i ser reubicats en altres barris de Paterna. Un fet que, d’entrada, podria semblar lògic i fins i tot necessari per a la seguretat de totes les persones, però que ha quedat en evidència com un moviment perfecte per a Sagredo i el seu equip.
Aquest “exili” ha provocat la dispersió i allunyament de l’oposició respecte al nucli de l’activitat política del nostre poble: l’Ajuntament. En el cas de Compromís, estem al barri de La Coma, i és cert que en l’àmbit personal ens hem adaptat bé. Però aquesta separació física dificulta enormement el contacte diari i fluid amb el cos administratiu i tècnic, que és imprescindible per desenvolupar les nostres tasques polítiques amb eficiència.
Mentrestant, l’alcalde Sagredo, amagat darrere d’una excusa tècnica que podria haver resolt en qüestió de mesos amb la instal·lació d’una escala d’emergència, s’ha fet amo i senyor del Castell. Allà, ell i el seu equip gaudeixen de l’avantatge de tenir tot el poder centralitzat, mentre l’oposició queda a la perifèria, desconnectada i amb dificultats per complir amb la seua funció de fiscalització i proposta.
La situació no deixa de ser surrealista. Quan expliquem als veïns i veïnes que no tenim despatx a l’edifici consistorial, les seues reaccions van des de la incredulitat fins a la indignació. Ens diuen que ens han “exiliat” a l’oposició, i no els falta raó. Però el més curiós és que, mentre nosaltres estem presents als barris escoltant les necessitats reals de la gent, el govern socialista sols trepitja carrer per a actes i esdeveniments on l’alcalde pot lluir el seu ja tradicional postureo i autobombo.
És inacceptable que després de tants anys no s’haja solucionat una qüestió que no és només tècnica, sinó política i democràtica. Que l’oposició no tinga accés a l’edifici consistorial suposa un atac directe als drets democràtics i al principi bàsic de participació en la vida política del nostre poble.
Per això, cal exigir a l’alcalde que abandone la seua actitud egoista, deixe de fer el desentès i complisca amb les seues obligacions. És urgent que es rehabiliten els espais necessaris per a garantir que tots els grups municipals, sense excepció, puguem disposar de despatxos a l’Ajuntament. No es tracta de privilegis, sinó de democràcia i drets fonamentals.
Paterna mereix un Ajuntament de totes i tots, no un xiringuito polític privat per a uns pocs, i això és, únicament, responsabilitat del senyor alcalde.