Ah, les Falles de Paterna 2025… aquell moment màgic de l’any en què els carrers s’omplin de pólvora, focs artificials i, per descomptat, d’una mica de “sorna fallera” que no pot faltar. Però, en aquesta edició s’haurà de reconéixer que la festa ha arribat a un punt on la realitat supera la ficció, o millor dit, supera l’humor, de forma gairebé involuntària.
Comencem pel gran moment de la setmana fallera: l’anunci del nostre estimat alcalde, aquell home que va descobrir el dia de la crida la seua gran proposta… crear el museu faller de Paterna en el lloc on hui en dia tenim una biblioteca. Una decisió amb la qual no tot el món està d’acord, inclòs hem trobat fallers i falleres que, pese a ser persones pro museu faller, no veuen que siga de rebut allò de llevar una biblioteca per posar aquest museu… per a sorpresa de ningú ha sigut una decisió unipersonal, sense cap mena de consulta al col·lectiu faller, no parlem ja de consultar-li a la resta del poble, que amb això tindríem més pàgines que l’alcalde fent publicitat personal.
Això és perquè la promoció personal s’ha convertit en una disciplina dins de l’ajuntament. Els vídeos amb les falleres de torn, amb somriures que semblen haver estat dissenyats per un equip de publicistes professionals, no tenen res a envejar als anuncis d’afrontament d’una campanya electoral. Perquè no ens enganyem, quan l’alcalde apareix en pantalla, amb les falleres i fallers i una bona dosi de flors, queda clar que qui realment acaba sent protagonista no són ni les falles ni els fallers, sinó el seu nom ben gros al costat de cada vídeo que es difon per les xarxes socials.
Però el millor de tot arriba quan parlem del pressupost. Les Falles de Paterna, en la seua esplendor, es veuen limitades per una assignació, que comença a ser escassa, que sembla que hàgem de muntar un fogueret amb els papers de les factures de l’ajuntament. Les grans falles municipals comencen a ser no més que una mera caricatura d’allò que un dia van ser. Cal valorar la tradició, i per això seria millor que l’ajuntament invertisca una mica més en els artistes fallers que, entre retallada i retallada, han aconseguit tirar endavant l’art de les falles amb el coratge d’un gladiador romà, però sense espasa ni armadura.
D’aquesta manera, les Falles de Paterna es converteixen en una gran metàfora del que passa quan els diners no apleguen per a tot i les ganes d’eixir a la foto són infinites. Ens cal una revisió profunda del que estem fent, perquè si el nostre futur museu de les Falles acaba sent una prestatgeria d’una biblioteca només ens quedaran dos camins: o riure’ns de tot això o preparar-nos per una gran foguera… potser es podria fer en la interminable llista de permisos que ha de presentar cada falla per desenvolupar la seua festa.