Quan camines per Paterna un dissabte de matí, pots escoltar accents diferents, olorar espècies llunyanes i veure somriures que venen de molts llocs del món. Potser abans no ens n’adonàvem, però Paterna ja fa temps que és molt més que un poble valencià: és un mosaic de cultures, històries i somnis compartits.
Segons les últimes dades municipals, conviuen ací persones de més de cent divuit nacionalitats. Hi ha qui va nàixer a La Canyada, a Albacete o a Casablanca, i tots compartim els mateixos carrers, escoles i parcs. A voltes, però, encara ens costa fer el pas de la convivència a la convivència real, eixa que no és només viure prop, sinó viure amb els altres.
El repte és gran, però també és una oportunitat preciosa. Cada cultura porta la seua manera d’entendre la família, el menjar, la festa o el respecte. Quan aquestes diferències es posen al servei del bé comú, Paterna es fa més rica, no només econòmicament, sinó també humanament.
Moltes associacions del municipi ja treballen per eixa integració: tallers interculturals, activitats als col·legis, celebracions compartides. Però encara podem fer més. Cal que els barris siguen llocs de trobada, no només de pas; que el centre social, la biblioteca o la plaça tornen a ser punts de conversa i aprenentatge mutu. Que els nostres fills i filles cresquen sabent que la diversitat no és un obstacle, sinó un regal.
Paterna sempre ha sigut un poble d’acollida: primer amb la gent vinguda d’altres punts d’Espanya, després amb els qui arribaren d’altres continents. Ara toca fer un pas més i construir una identitat paternera oberta i compartida, que no excloga ningú. Una identitat que puga dir: “som diferents, sí, però tots estimem aquest lloc que ens ha fet casa”.
Potser el futur de Paterna no es mesurarà en polígons ni en població, sinó en la qualitat del vincle humà que sàpiga crear.
I eixe futur comença amb coses tan senzilles com saludar al veí, escoltar una història nova o compartir una taula al carrer. Perquè, al cap i a la fi, això és el que fa poble.