Hi ha dies en que ser regidor del teu Ajuntament, de la teua gent, pren tot el sentit pel que un dia, vas decidir, deixar els teus interessos particulars i dedicar-te a defensar els interessos de les teues veïnes i veïns.
Un d’eixos dies, va ser ahir, quan em vaig assabentar que una de les injustícies més grans que jo havia vist, sent regidor, es va vore resolta, i miracle en aquest país, d’una forma justa.
I es que la delegació de govern ha donat la raó a les veïnes i veïns de la Canyada, front a l’Ajuntament, per haver-los denunciat per manifestar-se per a que no talaran un arbre monumental.
I miren, no es un tema polític, no es un tema del uns contra els altres, sinó que es un tema de justicia social i qualitat democràtica. I es que entendre la crítica, el desacord, la participació ciutadana al fi i a la cap, com una ajuda, un instrument que el governant ha de fer servir per a poder ajudar als seus conciutadans de la millor manera possible, no tots ho saben fer. De fet, per alguns, es més una pedra en la sabata que una rama on agafar-se per a no caure.
En aquest cas, el fet de no voler negociar, de no donar comptes a la participació ciutadana, de no donar importància a la participació ciutadana en conclusió, es el que ha fet que les sancions provinents d’una llei injusta no s’hagen pogut aplicar.
I es que per a qui es creu a altre nivell, qui no creu en la opinió dels seus, qui aplica el rodillo informatiu, no per a escoltar l’opinió, si no per a imposar la seua pròpia, tindre una veu crítica, una veu que trasllada el parer dels seus, es molt incòmode, per que li és molt difícil de controlar.
En els anys de política municipal que porte vivint, la taula de l’arbrat que es va crear dins de la junta de Barri de La Canyada, es un dels millors exemples de col·laboració entre ciutadans i l’ajuntament. Son un grup de gent que preocupada per que La Canyada perga una part molt important de la seua essència, que es viure en uns carrers envoltats de grans pins i de natura, es va començar a reunir per a poder ajudar en el problema. El treball i la lluita que han fet, ha segut impressionant i per a valorar des del govern. Segurament, poca gent sabrà que en eixa taula es va redactar una nova ordenança de protecció de l’arbrat que es va presentar al ple de l’ajuntament, que es va aprovar i que l’equip de Sagredo es nega a posar-la en marxa.
Altre tema que em preocupa d’aquesta història, que per sort ha tengut un final feliç, es que un govern suposadament socialista, hage utilitzat la llei més fascista que té aquest estat, la llei mordassa, per anar contra els seus governats. Una cosa es votar a favor d’una moció per derogar la llei, que queda molt bonico als titulars, i altra vèncer la temptació d’utilitzar-la quan unes persones et posen nerviós. Però bé, de la mateixa manera que no es lo mateix posar en un programa electoral que la vas a derogar, que quan guanyes les eleccions, fer-ho. Recordem que Psoe i podemos porten al programa la derogació de la llei mordaça i estan incomplint els seu pacte de investidura amb Compromís al no derogar-la.
Per finalitzar, esperem que Sagredo i els seus, consideren un toc d’atenció la decisió de la delegació de govern, i comencen a pendres enserio la participació ciutadana, no per que se la creguen, ja sabem de sobres que no, si no per que la llei els obliga. Recordem que han aprovat 3 pressuposts sense participació ciutadana, no han convocat les juntes de barri, no estan respectant el que els paterners i paterneres varen votar en el pla actua, no atenen als representants veïnals, no escolten a la gent i no estan complint en cap dels preceptes que dicta la carta de participació ciutadana de Paterna.
Es trist que no ho facen per principis, es trist que ho tinguen que fer per que la llei els obliga, però miren , si hofan, benvinguts siguen. I esperem que cap veí o veina de Paterna, siga denunciat per Sagredo i el seu equip en el futur per manifestar-se o per mostrar l seua opinió. Per que ja saben el resultat.
Des de Compromís continuarem al costat de la participació ciutadana, de la nostra gent, que no son altres que totes i tots els Paterners i Paterneres. Per a això em vingut a la política.