Ho he d’admetre, una de les coses que em pot en política, és la inexistència de les polítiques en habitatge. Com haureu sentit en les darreres setmanes, el govern central, el més progressista de la història, ha tornat a fer un pa per a totes d’eixos que tant agraden en les files socialistes, i que per desgràcia en aquest cas l’aritmètica del cogovern fa que Podemos haja de tragar. I no és un mal a nivell Espanyol, en casa també el patim, i si, ara toca que digueu, si el teu partit esta governant a la Generalitat! És clar, no ho he amagat mai, i sempre he mostrat als meus el meu cabreig, no s’estan fent polítiques en habitatge, s’està tapant el desastre amb diners públics. Ara toca fer un Bizum als propietaris, com li he sentit dir a algun company, 200 eurets al mes per a ells directament.
Com en tot en la vida, fer és molt més costos que pagar, i això és el que passa amb l’habitatge. En el nostre territori, és cert que patim i patirem la desfeta de 20 anys del PP on no va invertir ni un euro en polítiques d’habitatge, unes polítiques basades a omplir als promotors les butxaques a base de VPO privades, el que vol dir, jo generalitat li done al promotor diners públics perquè tu ciutadà deixes d’endeutar-te un poquet en el teu habitatge, i al mateix temps, li done al senyor del banc, també una part dels interessos que tu nou propietari, no vas a pagar els 40 anys vinents.
Resultat, el parc públic d’habitatges de la generalitat és el mateix pràcticament que fa trenta anys, quan la població del País Valencià ha augmentat més d’un milió de persones.
Fa pocs dies llegia una notícia on la generalitat ha adjudicat a tot el país Valencià en el 2021, un poc més de 500 habitatges. 500 habitatges en uns anys per a una població de vora 5 milions de persones? Per a mi no és una fita que calga traure en premsa, per a mi és un fracàs en matèria de polítiques d’habitatge. Analitzar el problema on està, és necessari per a poder trobar una solució. El mercat de l’habitatge en el país valencià està basat en la propietat de les terres, un fet i una característica arrelada a la nostra cultura des de fa cents d’anys. Ací a la mediterrània, les terres es van dividint entre els hereus, el fet de tindre un bon oratge i la terra fèrtil, fa que amb una construcció més bé pobre i un tros de terra xicotet una família podia subsistir. Eixa característica, que poc té a veure amb la realitat actual, fa que tinguem eixa necessitat de la propietat de el nostre habitatge com a fi principal de la nostra existència, sense ella, no estem segurs.
Eixe fet, sumat al mercat immobiliari produït pel turisme de sol i platja, ha fet que la construcció i l’especulació immobiliària s’han arrelat a les nostres terres amb força. I ací està el primer dels problemes, eixa cultura de la propietat fa que el mercat del lloguer al país valencià haja estat secundari, i per tant per als polítics de torn també. La solució estava a afavorir la propietat privada i l’endeutament de les famílies, el mateix temps que s’omplien les butxaques els de sempre. Si estudies les polítiques d’habitatge arreu del món, de diferents signes polítics, de diferents èpoques i de diferents pensaments econòmics, sols es pot arribar a una conclusió. L’única fórmula que garanteix un habitatge digne per a la gent més necessitada és l’habitatge pública i social per a llogar.
Quan tu garanteixes a la teua població un habitatge per a llogar a un preu que puga suportar, les teories econòmiques són clares, disminueixes la pressió del mercat, alleugereixes les rigideses i es millora l’accés a l’habitatge. Açò que pareix tan clar i tan obvi, lògicament he d’admetre que és molt difícil de portar endavant en el nostre país, però és necessari.
Amb quin és el primer obstacle que ens trobem, el fotut electoralisme, aquests plans no es poden fer a quatre anys vista, en quatre anys és difícil projectar un pla de construcció d’habitatge, construir-lo i traure-li profit electoral. Però torne a dir, és necessari.
Anant ja a lo local, Paterna té en estos moments 38 habitatges públiques municipals per a una població de vora 72000 habitants. Estos números parlen sols. No es pot treballar sols amb eixes ferramentes. A més a més, Paterna compta amb principalment dues borses d’habitatge públic de la generalitat, una a Santa Rita i l’altra, la principal a la Coma.
El problema d’aquests “guetos” d’habitatge públics, i de tindre 38 habitatges sols per a treballar, és que si, en un moment donat pots atendre les emergències d’habitatge, més ben dit, les urgències, però no et permet treballar polítiques d’habitatge de grups de ciutadans com els joves , els nostres majors, o la gent que cobrant un sou mileurista ha de destinar 600 o 700 euros a un lloguer. Per a intervenir públicament en el mercat del lloguer, l’única manera de fer-ho és amb la construcció d’habitatges públics destinats al lloguer, és l’única fórmula que ha existit.
Vos explique per què. Si tu en un lliure mercat, com el mercat comú europeu, no ens oblidem, tu instaures una regulació de preus de lloguer privat, com es suggereix des d’alguns “púlpits”, les lleis de l’economia són clares, en estrangular el preu, l’oferta baixa, no siguem utòpics, si tu eres propietari, i et diuen que vas a guanyar diners, les ganes de llogar baixen sí o sí. Per un altre costat, si tu eres propietari, i saps que la renda del teu client, puja automàticament per llei 200 euros més, una altra volta les lleis de l’economia són clares, el preu apujarà, si el preu puja, augmentarà l’oferta de lloguers és clar, però la demanda automàticament baixarà.
Quina és l’única manera de què puge la demanda i el preu es mantinga pràcticament inamovible?, augmentar l’oferta a un preu determinat. El que traduït al món de l’habitatge, augmentar l’oferta d’habitatge pública a un preu assequible per a la població que realment ho necessita. Vos pose un exemple, a Paterna, és molt difícil trobar pisos a menys de 500 euros de lloguer, per exemple, dona igual la seua situació, la seua ubicació i dona igual tots els ítems que vulgueu pensar. Com l’oferta és ínfima el preu és desorbitat i totalment rígid sobre la resta dels elements que hi haurien d’intervenir en l’equació. L’actual oferta d’habitatges a Paterna, per llogar ronda els 20 o 30 habitatges.
Ara imaginem que l’ajuntament amb una inversió d’1 milió d’euros construeix un immoble destinat a lloguer públic d’uns 20 habitatges. Eixos habitatges posades en el mercat a un preu regulat que estaria més o menys en 250 euros, farien que l’actual oferta d’habitatges haguera d’abaixar el preu, amb el que no sols aconsegueixes que es millore el preu, sinó que automàticament la demanda augmentaria, i les condicions perquè els habitatges accediren al mercat es farien més exigents. Si tens la possibilitat d’aconseguir un lloguer públic a un preu reduït en el mateix carrer no ho faries abans de llogar un de 500 en unes condicions nefastes, doncs clar que sí.
En fi, sent haver soltat aquest rotllo, és difícil resumir tota aquesta informació. Sentir parlar de polítiques d’habitatge tan lleugerament i sense coneixements de causa, a tanta gent, observar com els nostres governs claven tant la pota, i estan invertint tants diners en habitatge de manera errònia, que torne a repetir, és molt millor que quan el PP estava, que no feia res, si, és clar, però es podria fer en la direcció correcta, que és més car, sí, que costa més treball, sí que és clar. EL que no es pot és rebutjar eixes propostes quan es fan, i es posen damunt de la taula.
Aquesta setmana el plenari de Paterna ens ha rebutjat una proposta precisament per a fer eixa inversió que jo posava en l’exemple. Un milió d’euros per a habitatge publica en Paterna. Des de Compromís seguirem fent propostes en eixe sentit, en el sentit de posar en marxa unes polítiques d’habitatge que realment puguen arreglar el desastre dins de vint anys, si molts no estarem a la política, molts no estarem governant, però la societat haurà millorat, els i les paterneres podran viure en una casa millor i a un preu raonable, al final, això és el que ha d’importar, no la foto de hui, la fot de moda, la foto borreguera que et porte els resultats electorals en les pròximes eleccions.