Com que soc poc o res sospitós de ser qualificat de beat o apostòlic romà i menys un polític eclesiàstic, m’atreviré a fer una proposta gens laica que potser sorprenga a molts, però crec que és necessària i vist el vist l’única que seria efectiva.
La Canyada és coneguda pels seus pins, el bon veïnat, els carrers bruts i pels seus trasllats del crist els dies de festes. Aquestes característiques, a priori, costaria pensar que hi tenen alguna cosa a veure o algun tret en comú. Doncs sí, no patiu que ara vos explique.
Com és per tots conegut, La Canyada, pateix històricament un problema de brutícia, són molts carrers, una extensió molt ampla i realment pocs veïns i veïnes per metre quadrat. Aquestes característiques, intrínsecament ha portat als diferents governs a no voler o no saber com arreglar el problema. Dia a dia, els veïns i veïnes de La Canyada, veiem com l’agranadora elèctrica passa de visita una o dues voltes al semestre com a molt, és a dir la major part de l’any, les fulles, els papers i la brutícia en general es converteixen quasi en veïns amb dret dels nostres carrers, en els coneguts que saludes quan eixes de casa, perquè ja reconeixes fins i tot a la llauna de refresc que resideix a l’escorcell del pi d’enfront de casa o al paper que vola i revola per la teua façana amb cap intenció de deixar la seua llar al teu carrer.
I que dir dels mobles, podes i estris que habiten els nostres carrers mesos i mesos sense ser atesos per ningú, sols, amb la cara trista i desolada de qui ha estat abandonat pel seu amo i per l’administració.
Quan passeges el barri és molt difícil no trobar alguna d’estes estampes arreu de tots els carrers.
La meua sorpresa i la gènesi d’aquesta proposta, em va passar fa un parell de dies, passejant tranquil·lament amb el meu gos, vaig començar a patir una estranya sensació, alguna cosa no em quadrava, alguna cosa succeïa, i no sabia per què. De seguida ho vaig saber, alguns carrers estaven nets, nets amb exageració, quasi pareixia que les voreres les havien polit, que a l’asfalt li havien tret lluentor, inclús els vells fanals pareixien les del centre del poble. Ni una brossa, ni un rastre de les brutícies habituals, els arbres podats, fins i tot els contenidors, bruts habitualment pareixien trets de fàbrica, nous, quasi per estrenar.
El primer que penses és, ja era hora, ja estan netejant La Canyada com es mereix, però no, l’alegria va durar poc, uns carrers més enllà la situació no havia canviat, la brutícia continuava als carrers, la poda a les voreres i els contenidors per netejar. Com que soc una manegueta i no em puc quedar sense explicació per a qualsevol cosa, vaig començar a investigar. Quins carrers estan netejant?, per què?, quin és el motiu de l’algoritme per elegir aquests carrers?
No trobava resposta fins que una publicació va cridar la meua atenció, l’anunci de la clavaria dels carrers per on anava a passar el trasllat del crist. Si senyors, després de fer una comparació exhaustiva, vaig poder comprovar que allò dels carrers nets no era un miracle, o sí, com ho vulgueu veure: estaven netejant únicament els carrers per on anava a passar el crist!.
Al llistat altra cosa va cridar la meua atenció, estava el meu carrer, però encara estava brut, tot continuava igual. Al dia següent vaig tenir la resposta i els fets que tancaven el misteri. L’agranadora elèctrica va passar sis voltes pel meu carrer, sis voltes en un dia, quasi desgasta l’asfalt de lo fort que li va donar al raspall. En un dia va passar més vegades que els últims tres anys!. Els jardiners prèviament havien llevat les brosses dels escocells, la brigada va netejar tots els trastos del carrer i la gran sorpresa, a les 18 de la vesprada, minuts abans que passara el crist, un fort soroll d’aigua em va alertar. Estaven deixant lluents els contenidors de fem.
Bé, al cabreig lògic de pensar que el miracle s’havia complit, li va seguir un pensament. Ja tinc la solució, que és exagerada, pot ser, però és viable. Com que ja he dit que allò de creure amb mi no va i com que cadascú és molt lliure de creure o no creure, jo des de hui propose el següent: Passegem al crist tot l’any, no sé si serà miracle o no, em dona igual, és efectiu. Realitzem una programació anual perquè cada mes el crist passe almenys una vegada per tots els carrers de La Canyada. Tenim garantit, almenys cada mes, que els nostres carrers estaran nets.
Tant de temps i a ningú se li havia passat aquesta idea pel cap, puix ací deixe la idea, passegem al crist tot l’any i els carrers de La Canyada els assegure que estaran nets i lluents tot l’any. Inclús investigaré si és viable traslladar al crist a altres barris també abandonats. ja els informaré.