En aquests últims dies, l’atenció informativa s’ha centrat en l’arribada d’un nou circuit de Fórmula 1 a Madrid, un projecte ambiciós que promet portar emoció i dinamisme a la capital de l’estat. Una qüestió que els valencians i les valencianes sabem molt bé com acaba, mal, molt mal, tan malament que encara estem pagant aquell destarifo del qual s’aprofitaren els amiguets de l’ànima del PP.
Reflexionant sobre la qüestió em crida l’atenció la sorprenent similitud entre aquests projectes de circuits urbans i el caos que s’ha deslligat en el meu propi poble, Paterna, a causa d’obres que han sumit a la localitat en un col·lapse urbà.
La Fórmula 1 és un espectacle que atrau a multituds de tot el món, amb promeses d’entreteniment i un impuls econòmic per a la ciutat. No obstant això, en mirar més enllà de la pista, sorgeix la pregunta inevitable: a quin cost per a la ciutadania? La resposta a eixa pregunta la pot contestar qualsevol valencià o valenciana.
Les obres per a construir el circuit sabem que generarà controvèrsies i debats a la capital espanyola. Mentre alguns celebren l’arribada d’aquest esdeveniment internacional, uns altres qüestionen la necessitat de realitzar inversions milionàries en un esport d’elit, especialment quan existeixen problemes més urgents en altres infraestructures de la ciutat. El paral·lelisme amb la situació a Paterna és innegable.
Ací, al nostre poble, les obres per a modernitzar les infraestructures s’han convertit en un malson per als residents. Carrers tancats, desviaments caòtics, canvis de hui per a demà… han convertit la vida diària en un desafiament. El motiu? Obres que se suposa milloraran la qualitat de vida a llarg termini, però que a curt termini han desencadenat un col·lapse en la mobilitat.
En aquest paral·lelisme, la Fórmula 1 i les obres a Paterna s’erigeixen en dues cares de la mateixa moneda. A les dues ciutats es prometen un futur millor, però la pregunta persisteix: a quin preu per a la ciutadania? L’F1 pot portar fama i fortuna a Madrid, això diu Ayuso, nosaltres, sabem ja que passa al final d’eixa història, però… què passa amb la qualitat de vida dels veïns i veïnes? A Paterna, les obres poden millorar les nostres infraestructures de mobilitat, però és el sacrifici actual justificable?
La resposta és no, i tot perquè el nostre senyor alcalde ha hagut de tirar a córrer amb infraestructures que, de no fer-les, portaven el consistori a haver de tornar molts diners a Europa. Pareix mentida la manca de planificació absoluta que està demostrant aquest govern, que fa anys que sap que té molts milions d’euros per a gastar i millorar el poble de Paterna i que ha esperat a última hora (i perquè li han tocat les orelles des d’Europa) per fer les obres a les quals s’havia compromés en aquell moment.
Jo ja he tret el casc, els guants i estic esperant que el semàfor es pose en verd, també m’he armat de paciència perquè em sent totalment com una corredora d’F1 al circuit urbà de Paterna; volta per ací, canvi per allà i talls per més enllà, i no té pinta de què la cosa vaja a ser breu perquè el sobresalt que tenen al govern si han de tornar els diners els té estressats, diners que ens fan falta com aigua en maig.
Que comence la carrera! Per cert, parlant de carreres, al nostre alcalde ja el tenim en una altra, ara per a agafar bona posició a la graella d’eixida al PSOE del País Valencià, ara a recórrer kilòmetres per la nostra terra, a continuar fent km d’anada i tornada a Madrid, a estar en tots els llocs… com l’alcaldessa de Madrid, ui! Mira! Un altre paral·lelisme amb la capi!.