És inadmissible que la seguretat de les dones a Paterna es tracte com un mer accessori de màrqueting. Resulta vergonyós que la Regidoria d’Igualtat haja decidit que l’estètica d’unes festes lluïsca més que la protecció real de les seues ciutadanes, demostrant una falta de rigor incomprenssible en la gestió de les seues prioritats.
No es pot tolerar que, mentres s’omplin la boca amb discursos sobre la prevenció d’agressions sexuals, la partida pressupostària més generosa es destine a objectes banals. Les dades són un insult al sentit comú: 15.000 euros per a repartir paipáis, polseretes commemoratives i gots, mentres que per a les polseres detectores de submissió química —una ferramenta que sí que salva vides— només es destinen unes engrunes de 4.000 euros. És una negligència política disfressada de «sensibilització».
Han d’entendre que la credibilitat de les seues campanyes es desploma quan l’objecte que detecta drogues en una beguda rep el pressupost més baix. Un paipái refresca, una polsereta es lluïx i un got es recicla, però cap d’ells evita una violació; és una ironia macabra que la imatge de la campanya importe més que la seua eficàcia. En política, el pressupost és el verdader reflex dels valors, i a Paterna, sembla que el valor de la protecció efectiva ocupa l’últim escaló de les seues preocupacions.
És hora de deixar de governar per a la foto d’Instagram. És una irresponsabilitat que la «fotografia institucional» siga impecable amb logotips municipals pertot arreu, mentres que per a la seguretat real solo es dediquen «quatre duros».
Les veïnes de Paterna no necessiten més records de les festes; necessiten la garantia que la seua integritat física no ha sigut sacrificada pel postureo institucional i el marxandatge.