Com deia la cançó d’Escorbuto, si la solució per a la coma és augmentar la policia, mal anem, i no dic que no siga necessari augmentar en aquests moments la presència policial al barri, perquè és necessari, i com més prompte millor, els veïns i veïnes ho necessiten per a poder sentir un poquet de tranquil·litat en la seua vida.
Però eixa no és la solució, la gent que estem convivint diàriament al barri d’una manera o una altra, estem veient com la situació s’està deteriorant i cada any un poquet més, la gent que viu al barri, cada dia nota més la degradació de la convivència.
Si bé és cert que existeixen associacions que fan una gran labor al barri, cadascuna en el seu àmbit, el ben cert és que cap administració s’està fent càrrec de l’organització, del lideratge inclús de la coordinació. I per als que puguen dir, si fins fa dos dies estàveu governant, és cert i per fer el primer autocrítica, els nostres dirigents no varen encertar en la fórmula per a millorar la situació.
Cal dir que aquestes solucions són molt difícils, hi ha hagut moltíssimes iniciatives tant a la Coma com a barris amb la mateixa idiosincràsia, que han fracassat, però també es cert que n’hi ha moltes que han aconseguit millorar la convivència.
Jo poc he conegut de l’època que en la Coma es feia vertadera integració social, un germen del qual havia de ser, però era un bon inici. He parlat amb molta gent que va treballar en eixos temps i la veritat és que a banda de la desesperació per la oportunitat perduda, també tenen segur que eixe és el camí.
No es pot fer un barri sense la seua gent, perquè en realitat no seria barri. En aquests moments, al barri, no existeixen figures o referents que puguen ser guies a seguir, que puguen ser integradors socials naturals, conciliadors, educadors i respectats. Eixe és el gran problema.
Si el barri no té referent, i les administracions no fan la seua tasca, que li queda al barri, doncs el que passa, violència, intimidació, via lliure per al que no volen conviure en pau i la destrucció del barri, que a més d’un li agradaria passar l’excavadora com diu un amic meu.
Per a mi no, els barris són la seua gent, gent que porta convivint tota la vida, buscant poder viure tranquil·lament a sa casa amb els seus i en unes condicions dignes de vida, i destruir el barri significa destruir a la seua gent.
Si mirem a les administracions, en aquests moments, els serveis socials de l’ajuntament, ja fan prou en apagar focs, en atendre els casos més greus igual que la Generalitat, que hui en dia té nul·la presència en el barri.
Per a mi la solució implicaria posar el focus en la intervenció social, en la integració, com he dit, en aquest moment, l’ajuntament no té una sola persona treballant en integració social al barri, la generalitat tampoc i, per tant, és un treball totalment inexistent. Cal iniciar un treball conjunt amb els veïns del barri, amb les associacions existents i que han de rebre tot el suport i tota l’ajuda de les administracions, són les úniques eines que es poden utilitzar per a revertir la situació.
El barri s’ha de reconstruir per a poder aconseguir una vertadera convivència i integració, i s’ha de reconstruir des de dins, no des dels despatxos amb una bona cadireta, cal estar al carrer, amb la seua gent, treballant perquè els joves tornen a tindre un referent de vida per seguir, unes pautes que els traguen del camí de la violència com a eina de vida.
Si ho obtenim, podrem garantir una convivència digna del barri tant dins com fora dels seus carrers, si no, no en queda altra que el camí de més policia i menys diversió.