Ací teniu l’article d’opinió del nostre regidor Emili Mira, publicat al Paterna Ahora:
MAI PLOU A GUST DE TOTS
Emili Mira, regidor de Compromís per Paterna
Si tu demanes un HD d’un TB, altre diu “veges tu aquestos per a què voldran TBs i gràfiques decents, segurament és que es passen el dia jugant als marcianets”. El que passa és que els que es passen els dies jugant als marcianets (amb moltes pistoles, robatoris i violència, somiant amb el seu Paradís Perdut venent samarretes, tallant caps, vestits de supermans invictes i exèrcits salvadors…), es creuen que tothom es passa el dia jugant als marcianets. Pobrets!
D’altra banda, altres interpreten la llei a la seua manera: “això no cal fer-ho així, també podem fer-ho aixà”. I després es queixen tots capficats que els han portat als tribunals per una una nimietat. Nimietat que pot conduir-los a la inhabilitació de càrrec públic i a no poder presentar-se a cap reelecció i, si més no, a més coses. Però quina era la llei vigent? La que no calia fer-ho “així”? O la que podem fer-ho “aixà”? To be or not to be, that is the question: arxivar el cas o obrir el judici. Qui ho sap.
Malgrat tot, el novell Marco Polo continua la seua aventura per la nova Xina de Mao, setmana si setmana també, per aconseguir l’adhesió d’algun deixeble de Deng Xiaoping a la causa incompresa d’acoromullar de cement tota la Partida del Rabosar, antic camp de maniobres de la Mola, per a que els mercaders de l’Extrem Orient puguen dipositar en ella totes les mercaderies que porten en cadascun del viatges que hi facen.
La cosa, setmana a setmana que passa, va unflant-se com una bombolla que hi pot explotar i endur-se algú per davant. Ara ja es vol implicar al Ministeri de Defensa amb el consorci fundacional de la Zona Franca, també a Sagunt, per allò que té millors infraestructures marítimes i terrestres (ferrocarril en el corredor mediterrani), autopistes i autovies. Encara que hi ha
qui diu que es portaria el metro fins a la Zona Franca de Paterna i d’altres que fan conya dient que es podria fer navegable el Túria, i per un port que hi havia en l’època romana… “Que no farte de ná”.
Posen-li les ulleres, o recomanen-li que visite l’oculista, perquè darrerament ha perdut els papers i es dedica a dir-li a algú de l’oposició de quin mal ha de morir o de quin mal li agradaria a ell que es morira. També ha perdut els papers quan creu que és un gurú i que sols ell pot interpretar el reglament orgànic municipal i organitzar els torns de parules a la seua conveniència… Simplement perquè el ROM li atorga el paper de moderador i ell creu que està “au dessus de la mêlée” i que a ell no li afecta la normativa i que pot interpretar-la com vulga.
Altre que no para, i que s’encabota en mantindre l’edificabilitat del PAI Río, sense aclarir les ombres del procés. Anades i tornades al voltant d’un assumpte urbanístic que ha naufragat en les aigües del Consell Jurídic Consultiu, d’on beu un ex president de la Generalitat, que ha apaivagat el tema. Mentre que l’estratègia li haguera reportat molts dividends si haguera anat pel camí d’haver venut i revindicat en el seu moment que no s’haguera posat ni una rajola damunt d’una troballa arqueològica única en tota la ribera del Túria (fins a Llíria), que s’haguera obligat a excavar tota la zona, que s’haguera fet un museu in situ… Ho sent moltíssim, un ha posat la pota dins del cubell i l’altre s’ha cobert de glòria destrossant una troballa arqueològica única.
Els idealistes ho veuen d’una manera, els lluitadors d’una altra i els de la rajola sols veuen d’on traure beneficis líquids immediats. Mai plou a gust de tots…