Compromís per Paterna és l’únic grup que s’ha oposat a aquesta modificació
L’Ajuntament de Paterna del socialista
Juan Antonio Sagredo va aprovar el passat 31 de
juliol, amb els vots del PSPV, PP, Ciutadans i
Vox, una modificació del seu Pla General d’Ordenació
Urbana (PGOU) de l’any 1990. El canvi consisteix en l’afegit d’un únic
punt dins un article concret, però les implicacions són importants ja que ve
a fer pràcticament impossible la implantació del centre de menors que la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives que dirigeix Mónica Oltra vol instal·lar en un xalet de Montecanyada i que ha obert una guerra legal entre consistori i Generalitat.
L’article és el 205 del PGOU del municipi, que regula les zones d’ús assistencial -aquell
que segons el propi pla urbà «comprén la prestació d’assistència especialitzada, no
específicament sanitària, a persones mitjançant els serveis socials»- en sòl privat.
Fins a la setmana passada constava amb quatre punts, que es mantenen idèntics després del canvi. No obstant això, la modificació afig un cinqué apartat que imposa condicions
exclusivament a l’ús assistencial dels centres de menors en el municipi. Segons el
consistori, la regulació sorgeix davant les «reivindicacions veïnals» per la «alarma social» i
«modificació de la convivència» que el centre suscita, malgrat les manifestacions que hi ha hagut en el seu suport.
Aquest annex prohibeix la implantació de centres de menors en zones residencials «de
baixa densitat». El PGOU diferencia les zones residencials entre alta i baixa densitat. El primer inclou al nucli urbà i zones d’edificacions altes amb major concentració
poblacional-com Valterna- i el segon engloba a les unifamiliars que s’estenen per
urbanitzacions com Montecanyada. Aquest era el cas del xalet triat per conselleria per a instal·lar el centre.
Autorització veïnal
La prohibició d’implantar centres de menors afegida en la modificació del 31 de juliol
contempla una excepció. Així, dicta que «únicament podrà realitzar-se en parcel·les
qualificades com a sòl dotacional assistencial» però delimita aquest supòsit al fet que l’àmbit d’actuació siga una «poma completa», complicant en la pràctica aquesta possibilitat, ja que una «poma completa» en les zones de baixa densitat de Paterna sol abastar diversos habitatges.
Quant a la regulació de les zones d’alta densitat, vincula una hipotètica autorització
per a implantar un centre d’aquest tipus al «acord previ habilitant de la comunitat depropietarios». Així mateix, l’últim apartat agrega diverses «condicions urbanístiques» que acaben de bloquejar qualsevol intent d’escometre el projecte.
Exigeix que qualsevol centre de menors debará comptar amb instal·lacions esportives, centre de salut i escolar públic, parada de transport públic a menys de 500 metres i un carril bici a menys de 100 metres.
Una modificació «ad hoc»
Compromís és l’únic grup que s’ha oposat a aquesta modificació. Un dels seus regidors
en el consistori de Paterna, Carles Martí, denúncia en declaracions a aquest diari que es
tracta d’una norma «arbitrària i feta a mesura», ja que «permet la instal·lació» en un tipus de parcel·les que «no existeixen» a Paterna, en referència a les zones de baixa densitat d’ús privat. Afig que «no garanteix la seguretat jurídica del poble». A més, critica que es creuen
«zones de primera i de segona» en el municipi perquè «a uns veïns se’ls ha de
preguntar -als habitants de zones d’alta densitat- i a uns altres, no».