L’era virtual vingué per quedar-se. L’eclosió de les xarxes socials ha capgirat la nostra manera de viure i de comunicar-nos, però també la manera d’informar-nos.
Ningú li resta que el bon ús de les xarxes socials ha permès grans avanços en la comunicació institucional i de la premsa tradicional. Noticies d’última hora, comunicats urgents i el seguiment al minut de la pandèmia han permés una millora innegable. Així que des de les coses més mundanes, com podria ser un tall de carrer, a coses més transcendents com les mesures preses per la ‘desescalada’ són ara vehiculitzades mitjançant les xarxes socials d’una manera molt eficient.
Ja ningú llig els diaris oficials.
Per contra, aquesta gran ferramenta a les mans equivocades ja hem vist i patit tot el seu potencial. La proliferació de mitjans digitals de desinformació, la propagació de ‘bulos’, discursos d’odi, insults i ofenses varies també han entrat en joc. I aquest efecte ha estat pilotat i augmentat per les estratègies polítiques. El ‘trumpsime’ pareix que també ha vingut per quedar-se.
I es que, al descrèdit de la política gràcies a la corrupció dels grans partits, ara li hem de sumar totes estes pràctiques de manipulació política a les xarxes socials. Caps de premsa convertits en Community Managers i assessors polítics amb múltiples personalitats exaltant les seues figures, qual ‘postureo’ d’influencer afincat a Andorra.
Tot sense valorar que l’afany per la foto fàcil i l’exclusiva li resta la naturalitat necessària per transmetre un missatge creïble.
Meravelles del marketing polític que poden fer creure que un càrrec públic pot estar pujant fotos al instagram de si mateix mentre parla a un acte, sense agafar el mòbil, o que pot estar pendent de contestar al segon qualsevol consulta. Una manera de despersonalitzar, desnaturalitzar els perfils personals dels càrrecs públics i dotar-los d’una falsa accessibilitat molt lluny de la realitat.
Ferramentes que permeten eliminar les crítiques, comprar likes o crear perfils falsos, amb noms aparentment reals, per comentar o amplificar els missatges aprofitant-se dels coneguts algoritmes de les xarxes socials. Una nova ciència i unes pràctiques que fan que la gent tinga una percepció del polític, i de la seua gestió, prou diferent a la realitat.
Tire de menys, com s’haureu adonat, la proximitat i la naturalitat que ens ha restat l’abús de les xarxes socials. Tire de menys que, al igual que ho fan altres sectors, a les xarxes socials de representants polítics no es parle de política de manera sosegada, de propostes o crítiques sense cap insult ni menys preu, majoritàriament per perfils falsos, trolls bots i altra fauna
Parlant de política no tindrem massa ‘likes’ ni milers de ‘lovers’ però qui vos ha dit que això ens importe?
Preferisc percebre la realitat dels projectes que des de 2015 estan canviant la realitat social del nostre País. Que la gent pel carrer ens felicite per aturar Intu, que ens agraisquen els esforços per tindre uns serveis públics dignes, per que gràcies a le gestió de Mónica ha pogut cobrar la dependència sol·licitada en 2013, que li agrada passejar per la Plaça de l’Ajuntament de València des de que la va peatonalitzar de Ribó, o per la gestió de la pandèmia que ha fet el govern del botànic, exemple a tot l’Estat.
Comuniquem eixa realitat, que és la millor foto.