Moltes voltes hem sentit que l’estat i les administracions són aconfessionals, és a dir, no han de primar ni representar a cap institució religiosa.
Quan arriba la Setmana Santa sempre em sorgeix la mateixa pregunta: cal que l’ajuntament estiga representat com a tal en els actes religiosos organitzats per l’Església catòlica en aquest cas?
La resposta no és fàcil ni molt menys, i és que sorgeixen diferents arguments en contra i a favor, hi ha moltes veus que advoquen per una postura i l’altra. Hi ha gent que pensa que església i estat han d’estar totalment separades, hi ha qui pensa que l’estat i l’església catòlica han d’estar en perfecta comunió i d’altres que assimilen els actes religiosos a qualsevol acte festiu.
Si ens fixem, ja no en els erudits polítics i socials, sinó en la gent del poble, també tenim les diferents opinions, hi ha qui considera que la representació municipal ha de participar sí o sí als actes religiosos, hi ha qui li dona igual i també hi ha qui pensa que no hi haurien de participar.
Com que aquesta dicotomia d’opinions és difícil de resoldre, a mi m’agradaria incloure una altra via de solució, o almenys d’intentar aproximar-se al que hauria de ser.
I ho faig amb una pregunta: per què va l’alcalde a la processó?
En la meua opinió és una part més de la seua campanya mediàtica global, es tracta de pur màrqueting, pur màrqueting per abastar a la gran part de la ciutadania paternera baix els seus paraigües electoralistes.
Precaució, en cap moment estic qüestionant o no les seues creences religioses, personals o socials, el que ell en la seua esfera personal vulga mantenir, ni és cosa meua ni de ningú. Al contrari, estiga d’acord o no, cal respectar les creences religioses de tot el món.
El que sí que cal és no utilitzar les creences religioses del teu poble per a congregar més feligresos al voltant del teu dogma polític. Perquè és perillós adduir a l’esfera personal de la ciutadania per a guanyar vots, és molt perillós i poc ètic.
Un dels fets que crec que no s’hauria de produir, per un costat, és que l’ajuntament promoga actes religiosos de cap mena, molt menys gastar diners públics en ells i com no, respectar a totes les creences religioses.
Si anem a l’escenografia pròpiament dita, penseu en quins actes dels quals es realitzen com a corporació municipal el senyor alcalde trau la vara de comandament, eixe bastó que indica inequívocament qui és el senyor alcalde. És fàcil, a les processons i el dia de la constitució de l’ajuntament. O és que l’heu vist en algun desfile de falles amb la vara de comandament?
Per què?, perquè és un aparador més que suma a Tik Tok, a instagram o a la web de l’ajuntament. Res ocorre per casualitat.
És interessant viatjar un poquet a través de la nostra història per apuntar algunes dades concretes. Per a qui puga recordar, al nostre poble, just després de la transició, l’ajuntament va aprovar una norma perquè els representants del poble, no tingueren un lloc prominent en les celebracions religioses. Per què ho van fer? Perquè era necessari en un moment de transició eliminar el poder que la dictadura li havia donat a l’església com a eina de sotmetiment de la població.
Aquesta utilització precisament és la que políticament no s’ha de produir, a la gent creient del poble, si la paraula ve de deu, o dels seus representants a la terra, és una veritat absoluta. Un efecte que amb tots els respectes elimina la capacitat crítica de l’individu. I si l’alcalde es situa al costat del representant de deu, quin creient no pot caure en el paral·lelisme que la paraula de l’alcalde també és inqüestionable?.
Jo, com ja podreu esbrinar no soc religiós, ni creient, ni practicant, crec que els polítics no hauríem d’utilitzar les celebracions religioses o festives com aparador de les nostres pretensions electorals. Que li trauen rèdit, segur, no tinc cap dubte, però li donen a l’església catòlica un poder que ha costat molt revertir al nostre país, un poder que posat en males mans ha menejat governs, ha dictat la història a la seua conveniència i mai en favor del poble, sempre en favor de les oligarquies polítiques.
Bé, si considereu que les polítiques socialistes han d’anar encaminades cap a eixe fi, continueu aplaudint a l’alcalde a la processó. Jo preferisc un poble crític, pensador i lluitador contra el poder que el limita i l’intenta aborrallonar. Jo continuaré apostant i lluitant perquè els polítics del meu poble no tinguen una posició prominent en els actes religiosos, i menys que gasten diners públics en organitzar actes religiosos.