El dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones, des de fa més d’un segle les dones de tot el món ixen al carrer per exigir els seus drets. A pesar del temps transcorregut, s’està molt lluny d’aconseguir-los plenament. En alguns països, les dones no poden exercir els drets més fonamentals i bàsics; en altres, amb la coartada de la crisi, s’ha produït un retrocés molt important.

Els drets de les dones són part integrant, inalienable i indivisible dels drets humans universals. La seua plena participació en condicions d’igualtat en la vida econòmica, laboral, cultural, social, política i civil, com també l’eradicació de totes les formes de discriminació i violències envers les dones ha de ser un objectiu de tota la societat i s’ha d’assumir com a prioritari per totes les administracions públiques, que han de vetllar perquè els canviants contextos socials no comporten retrocessos.

Però ben al contrari, estem patint l’augment de la desigualtat laboral i econòmica i la involució en drets com a la salut i a l’educació en igualtat. Durant els últims anys, la crisi econòmica va servir d’excusa per a escometre reformes i retallades dels serveis bàsics en un clar atac contra els drets de les dones. A l’Estat espanyol les reformes i retallades agreujaren la situació de desigualtat de les dones. Hi ha més precarietat laboral, més temporalitat en els contractes, més ocupació submergida, més atur i els salaris són més baixos i, de tot això, les dones se n’enduen la pitjor part. Les retallades socials les afecten especialment, hi ha hagut de tornar a assumir la responsabilitat de la cura dins l’àmbit domèstic. També, la pobresa i l’exclusió social tenen nom de dona, especialment si són dones majors, dones amb algun tipus de diversitat funcional, migrants o dones pertanyents a famílies monoparentals.

Però, a més a més, les dones i xiquetes estan patint un atac ideològic contra el procés cap a la igualtat, els drets de ciutadania, a l’autonomia personal i de decisió sobre la seua vida i la seua salut. La reforma de la llei d’educació ens tornen als estatus més tradicionals de la societat patriarcal, un model de dona no autònoma i subsidiària del nucli familiar convencional més que de la seua construcció personal; un model que deixa a les dones com a ciutadanes de segona, com a persones parcials, que no tenen capacitat per decidir sobre la seua maternitat, ni llibertat per construir la seua vida.

Des de les administracions locals, com es el cas de l’Ajuntament de Paterna, hem de fer autèntics esforços per dissenyar i posar en marxa els Plans Municipals d’igualtat, analitzant, diagnosticant i proposant mesures que posen fi a tanta discriminació, mesures que restituisquen el camí dels drets fonamentals i de la igualtat d’oportunitats per a dones i homes:

Vetllarem per a que  els col·lectius més vulnerables, com ara el de les dones majors, que pateixen especialment la feminització de la pobresa, les dones joves que han de poder seguir  els seus estudis o la seua carrera professional i les dones migrants, que han de poder seguir plans d’integració, tinguen garantits els seus drets com a ciutadanes i puguen accedir a un futur esperançador sense que les qüestions econòmiques ni les retallades en drets socials, econòmics i polítics les afecte

Potenciarem les polítiques de prevenció de la violència de gènere i denunciarem, públicament, totes aquelles actituds que, a través de la publicitat o de qualsevol altre mitjà, contribuisquen a la discriminació, cosificació o denigració de les dones.

Dins les nostres competències, potenciarem un sistema educatiu co educador, on l’educació sexual i afectiva siguen part de la formació de les nostres xiquetes i xiquets.

Desenvoluparem campanyes que tinguen com a principal objectiu l’eliminació de prejudicis i dels hàbits sexistes. També es potenciarán accions per promoure l’empoderament de les dones així com augmentar la seua participació en la presa de decisió en l’àmbit públic.