Ací teniu l’article del nostre regidor Emili Mira, publicat al diari electrònic Paterna Ahora. Una reflexió sobre el tancament de la RTVV.
EL PENSAMENT POLÍTIC I DEMOCRÀTIC DELS GOVERNANTS
Emili Mira, regidor de Compromís per Paterna
Si el pensament democràtic dels polítics que han governat aquest País haguera sigut aproximat als dels governants aglosaxons, la RTVV (Ens Públic de Ràdio Televisió Valenciana),[ Ràdio 9 – Canal 9], gaudiria d’un estatus de protecció i independència paregut al que ostenta la BBC, que li permetria triar els seus propis directors, tècnics i personal qualificat del Consell d’Administració de l‘Ens, i per la qual cosa donar una informació rigorosa i fefaent dels esdeveniments del dia a dia, caiga qui caiga i pese a qui li pese.
Tant si és el partit del govern de torn, com l’oposició, com la Casa Reial, com l’exèrcit, etc., de manera que si no vols que parlen mal de tu, no ho faces. Aquesta praxis manté a les institucions vigilants per a no caure ni en el més mínim error, procurant pel contrari que sempre parlen bé d’ells.
Ni tant sols en l’època de Joan Lerma, que es va crear la RTVV, se li va dotar de les prerrogatives per a gaudir de l’esmentada independència. Al contrari, el director Fabregat (la veu del seu amo) ja va contractar a una ramat de pseudolletraferits, per a relitzar un llistat de paraules innomenables perquè, a criteri dels censors, feien pudor de valencià del nord (català).
Ni més ni menys que perquè tots ells han cregut que la Televisió Valenciana estava al seu servici propi per a lloar les noves glòries del governant de torn, i als partits de l’oposició. Sobre tot si l’oposició era minoritària, ni aigua.
Des del 1995 ha passat un seguici de personatges que fa fredat: el dels guants blancs, que al anar-se’n li ho deixà en herència al de les O farcides, com si el càrrec fora hereditari. Sense fer eleccions ni res, i aquest va repetir la jugada i li ho deixà en herència al dels tratges i aquest darrer, com deia l’autor del Quixot “de cuyo nombre no quiero acordarme”, pensava que tots els dies de l’any la radiotelevisió valenciana havia de cantar-li el tedeum solemne que mereixia la seua persona, sense passar-li pel cap que ja no podia deixar en un lloc més baix ni vergonyós a les institucions valencianes.
Per a poder mentir i enganyar al poble valencià posaren al front de la gestió inquisidors, afegint-se algun violador, per amedrentar al personal laboral de la RTVV. Alguns com J. Sánchez Carrascosa, J.V. Villaescusa, G. Reig, o P. Garcia utilitzaren tots els manuals, inventats i per inventar, per al foment de la desinformació, despersonalització i despolitització, segellant veus crítiques i anul·lant la llibertat d’expressió a la que tenen dret les persones que realitzen la tasca d’informació pública.
Seguint la línia hereditària habitual, trien al Sr. Fabra (el bó, no vagen a pensar, però sense eleccions, clar). Un flamant president de la Generalitat encarregat de desfer el major embolic de la història i la fallida econòmica catastròfica a la que ens hem vist abocats els valencians per la malversació continuada de fons públics. Encara que no acaba de traure’s la pasta dels dits, i una bona prova evident és el tancament de la RTVV que ve a sumar-se al conjunt de desgavells acumulats en els 18 anys de gestió i desgovern que porta el PP al front del país dels valencians. I que no anem a enumerar ací, no perquè no tinguen veritable importància, si no per no caure en la redundància de repetir la farragosa llista de malbaratemnt de diners en capricis personals, al més pur estil del capità moro d’Alcoi de: “Xé, açò ho pague jo…!”.