Una de les principals cançons del Musical Mamma Mia es ‘The Winner Takes It All’ (el Ganador se lo lleva todo) i tant que al Sr. Sagredo li agrada moltíssim este lema perquè cada any organitza dos viatges per a un total de vora 900 persones jubilades a veure el mateix espectacle a Madrid, amb totes les despeses pagades, buscant descaradament el vot i emprant diners públics (quasi 80.000 euros) per afavorir a un nombre molt reduït de persones (en proporció a les més de 12.000 persones de més de 65 anys que hi viuen al nostre poble) que, després de llargues cues i paperassa, uns pocs podran acudir al viatge i la majoria es quedaran en casa.
El més significatiu d’aquestes accions partidistes de l’alcalde i el seu equip de govern, és que, per justificar-se, basen aquest tipus d’accions en criteris de caràcter social, cosa que em fa reflexionar…
Què té de social gastar-se 80.000 euros de totes les paterneres i paterners en dos viatges a Madrid per a un grup reduït de jubilades i jubilats, deixant fora a la resta de gent gran? Quins criteris socials aplica a l’organització i selecció de persones assistents per tal de garantir que paterneres i paterners en risc d’exclusió social tinguen garantida la seua assistència a aquest esdeveniment al qual, de cap altra manera, podrien assistir? Fer cua des de bona matinada és un criteri social? Gestionar una fila de gent ansiosa per arreplegar una plaça i que s’arme un cristo cada vegada en les portes del Gran Teatre (com ja va passar en el creuer), és un criteri social?
No ens venguen fum, no argumenten criteris de prevenció de l’exclusió social, o de combatre la soledat no desitjada. No s’òmpliguen la boca de ‘buenismo social’ d’aquesta manera tan descarada, quan l’únic que tenen al cap és beneficiar a uns quants, esperant que després es traduïsquen en vots. O van fer amb el creuer i ho fan en els viatges a veure ‘Mamma mia’.
Recorde i repetisc, ‘The Winner Takes It All’ (El Ganador se lo lleva todo). Aquesta és la política a la qual ens té acostumats Sagredo, la política oportunista i electoralista mitjançant la qual va la caça del vot particular, i el pitjor, que ho fa en diners públics que, gastats de maneres menys partidistes i més socials, afavoririen a moltes més persones que realment ho necessiten.
No estem en contra de l’oci i el gaudi del temps lliure per a la gent gran, que quede clar; ben al contrari, estem a favor de la justa distribució dels recursos per a benefici de tota la població major. Del que estem en contra és de l’ús arbitrari de diners públics per beneficiar a uns pocs.