A continuació podeu llegir l’article d’opinió del nostre regidor Juanma Ramón, publicat dissabte 29 de setembre a Levante-EMV, edició de l’Horta.
La ludopatia és una malaltia, una addicció al joc, una addicció que implica assumir riscos econòmics per la “possibilitat” de guanys immediats. I la possibilitat, remota, de forrar-se de hui per a demà és l’argument emprat per fer grans apostes i, alhora, la justificació per assumir les previsibles pèrdues de diners.
Després de perdre els diners, el ludòpata malalt torna a casa, contant els passos, pensant en els deutes, el lloguer, la llum, l’IVA, i les excuses que posarà als fills quan deixe el ‘xoped’ damunt la taula.
Excusa? La caixa està buida. Evidentment, el pare s’ho ha gastat tot.
No ens afecta. Cadascú tria en què es gasta els seus diners. A més, ens hem acostumat al drama familiar que pateixen aquestos malalts. L’escarn social al poble quan els fills de ludòpates, com a conseqüència de l’addicció del pare, no tenen diners per a vestir, menjar o per a material escolar.
Ara bé… Què passa si el President d’una Comunitat (de veïns) es gasta els diners de tots els veïns en una festa en sa casa (encara que ens convidara) i al remat no podem arreglar l’ascensor?
Excusa? La caixa està buida. Evidentment, el ‘presi’ s’ho ha gastat tot en festes…
Això sí ens afecta, això sí que tindria càstig, la desconfiança, la destitució per lladre, i que es prepare perquè Conxín (minusvàlida i sense ascensor) té un nebot advocat.
La situació canvia quan a una d’aquestes persones comencem a tractar-la de Molt Honorable. Li donem la clau de la caixa forta confiats perquè “aposte” on la seua ideologia li recomane, i ens convenç dels seus projectes amb arguments sòlids, com posar-nos “en el mapa” o al capdavant del “eje de prosperidad”.
Li advertim que són ‘diners públics’, però ell ho aposta tot al negre: al de la Fórmula 1, al de la Copa Amèrica, al de la Hípica, al de Brugal, Gürtel, al del Papa, etc. Però, ha eixit roig i ho hem perdut tot.
Al contrari dels primers, ell ni s’immuta. torna a casa amb la cara ben alta, tranquil, com si res. El poble no es conforma amb ‘xoped’, demanarà que pague medicaments, llibres de text, escoles i hospitals. Ell és conscient que ha malbaratat els diners de tots, però aquesta gent és freda, sap molt bé que ha de dir per tal de no pagar: “La caixa està buida”.
Evidentement, t’ho has gastat tot!