A continuació podeu llegir l’article de la nostra portaveu municipal, Loles Ripoll, publicat al diari El Periódico de Aquí (edició l’Horta, 23 nov):
‘LA HOGUERA DE LAS VANIDADES’
(per Loles Ripoll, portaveu municipal de Compromís per Paterna)
L’alcalde de Paterna, Lorenzo Agustí, ha fracassat. La seua mala gestió ben podria valdre com a carn de guió literari. Pense ara en eixa magnífica novel·la de Tom Wolfe, ‘La hoguera de las vanidades’… Imaginem que Wolfe reescriu la història i canvia Nova York per Paterna. I que el protagonista, que patix un gir de 360 graus en la seua vida, ara és Lorenzo Agustí. Assoliments i misèries en la capital de l’Horta Nord, podria ser fins i tot el subtítol.
I és que les farses es desmunten pel seu propi pes: la taxa del fem 2006-2007, la vinguda d’Ikea a Paterna, Puerto Ademuz, la zona franca d’empreses xineses, el PAI Río i la Vila Romana, el ‘pelotazo’ urbanístic de la ciutat esportiva del València CF, el nou Pla General d’Ordenació Urbana de Paterna…
Per si tot això no fóra prou, el teatret del ple d’octubre amb l’autoaprovació que es va fer el PP del seu pressupost municipal per a 2013. Una autoaprovació que incorpora una autoesmena. I damunt, al final del mateix ple, el PP automodifica els comptes municipals per a atendre la reconstrucció esportiva després de la riuada a Paterna del mes de setembre… Tot seguint el dogma de la filosofia de Juan Palomo: jo m’ho guise…
Però resulta que aquell que arribà a autoqualificar-se de visionari per veure abans que ningú la crisi, va ignorar tant dita crisi econòmica com l’esclat de la bombolla financera, incrementant les despeses de l’Ajuntament per a quadrar el pressupost, amb impostos unflats i, en altres casos, ficticis. Un comptes que cal dir que s’han furtat a la ciutadania, que ha estat burlada per les no assistències del Regidor d’Hisenda, Manuel Palma (altre candidat a ser protagonista de ‘La Hoguera…’): ni va estar en la constitució de la Mesa de Treball, ni va estar en la comissió que va dictaminar per urgència el projecte de pressupostos, i tampoc va estar en el ple per a presentar-los.
Nosaltres vam defensar, i ho continuem fent, que altre pressupost és possible econòmica i tècnicament parlant, congelant l’actual pressió fiscal, matenint l’ocupació i els serveis, creant una borsa per a una política social cada vegada més necessària, que afronte des de l’ajuntament els efectes més durs de la crisi sobre els nostres veïns. Una política social que, des de Compromís per Paterna, entenem com a justícia social i no com a caritat: aquesta és de dalt cap avall, i la justícia sempre és horitzontal. L’única resposta del PP va ser el menyspreu.
Ara, dins del circ de la política que tant li agrada a l’alcalde de Paterna, (de nou pense en ‘La Hoguera de las vanidades’) hem tingut oportunitat de fer el primer debat sobre l’estat de la Vila de Paterna. I la sorpresa ha estat l’oferiment a fer un govern de concentració amb el PP. Evidentment, Compromís per Paterna l’ha rebutjat. El cinisme d’aquesta proposició ha deixat palés que el PP, amb la seua majoria absoluta, és totalment incapaç de governar. L’alcalde demana ajuda quan nosaltres portem des de l’anterior legislatura fent propostes en positiu amb mocions, acords, consens… Perquè qualsevol que tinga un càrrec polític no ha d’oblidar que la política es treballa en el dia a dia.
La vanitat de la primera autoritat del PP a Paterna no li ha deixat veure més enllà dels seus deliris, pensant que remar tots en la mateixa direcció passava per eixa entel·lèquia del govern de concetració. Li ho hem dit clar, amb condicions prèvies: que dimistisca primer com alcalde; que després, com alcalde accidental, faça una auditoria econòmica i, a continuació, que s’establisca un termini d’un mes per a estudiar i negociar amb tots els grups, i després ja veurem si ho considerem.
La seua resposta, votar en contra. La seua vanitat l’ha cegat: m’autoaprove la proposta perquè tinc majoria absoluta. Quin sentit té? La seua proposició assumeix que en el PP són incapaços de fer que Paterna tinga un futur. I per a Compromís això ja és motiu suficient per a demanar la dimissió de Lorenzo Agustí, perquè estem convençuts que Paterna eixirà de la crisi malgrat ell, el seu partit i la seua vanitat.