Ací teniu l’article d’opinió del portaveu municipal de Compromís per Paterna, Juanma Ramón, publicat al diari Levante-EMV el 4 d’abril:
ADOLFO ‘EL PARANY’ SUÁREZ, per Juanma Ramón, portaveu Compromís per Paterna
-Sr. Alcalde, fem una consulta ciutadana per saber quina llei volem incomplir? Si fumem dins o fora? O Si volem posar-se el cinturó de seguretat?
-No digues barbaritats Juanjo, a no ser…que ho fem només per a eixir als diaris i montem un altre parany*!
[*Parany (trampa, en castellà): def. Tècnica de caça per capturar pardalets, mitjançant arbres preparats. En ells es col·loquen varetes d’envisc, adhesives, que atrapen als pobres pardalets enganyats per falsos cants reproduïts pel caçador. Una vegada ‘enviscats’, els pardals mai tornen a eixir de l’arbre ]
En política també tenim paranyers, i molt professionals, amb una habilitat pasmosa per a emetre ‘falsos cants’, sense importar el contingut, concebuts estèticament per atraure l’atenció de la gent. Òbviament, els diaris, webs i xarxes socials actuen com les varetes d’envisc, que atrapen les persones enganyades que, una vegada capturades, no poden deixar de piular sobre el cant del paranyer. I així el politic-paranyer va deixant que els dies passen, entretenint a les preses per a que paren atenció únicament al seu parany, desoïnt altres històries.
L’últim parany: la consulta per a decidir si volem posar a Adolfo Suárez en compte del ministre franquista Vicente Mortes en la seua Avinguda, es a dir, amb la dolça melodía de la democràcia, preguntar-nos si volem continuar incomplint la Llei de Memòria Històrica. De traca!
Un cant fet pel més gran dels paranyers, aquell dels “bous si, bous no” (quan ell va aprovar una ordenança que els prohibia). Aquell que no vol fer, per por o per nostàlgia, allò que nosaltres exigim: retirar els franquistes dels carrers…diu ”que decida el pueblo!”. Quin gran paranyer!
Davant altres cançons, que evidencien la realitat socio-econòmica del poble, i que posarien la cara roja al paranyer, aquest s’esmera cada vegada més per guanyar el pardal. Demà tots parlaran sobre la consulta del canvi del carrer, però passat demà ningú s’enrecordarà ni de Suárez, ni de la consulta, ni del ministre franquista.
-Alcalde, aconseguit! Tenim el titular! I les altres històries no s’han sentit…
-Bon treball Juanjo, …et deixe, me’n vaig de viatge a Xina*!
(*Veure: def. parany)