Paterna ha mantingut una estreta relació amb el ‘trenet’ des de finals de 1800. Gràcies a la connexió amb el Pont de Fusta de València, el nostre poble va gaudir de l’arrivada d’una gran activitat econòmica i desenvolupament, amb les vies del ferrocarril com a eix principal.
El trenet era el modo de transport per al Campament Militar, per a les persones treballadores dels Molins o la industria de la pell de Paterna, i per a vindre a estiuejar a segones residències i xalets de La Canyada dels Pins.
Des de 1888 la línia 2 de metrovalencia manté el mateix trajecte. Per Paterna passa la línia de ferrocarril més antiga del País Valencià, invariable al pas dels temps, condicionant per complet el desenvolupament urbanístic del casc urbà. Afortunadament pareix que la via va aturar el creixement urbanístic cap a l’Horta de Paterna i el riu Turia, ara Parc Natural, però també, fruit del creixement urbanístic fins al seu límit, ha mantés una impermeabilitat i problemes de mobilitat entre els diferents barris del poble. Vamos, que és impossible travessar des de Santa Rita a Campament sense passar pel centre del poble.
Des de que sóc regidor, moltes reivindicacions i propostes han pivotat al voltant del servei i de les infraestructures de FGV. Al 2011, ja existia una plataforma veïnal que demanava les millores per tindre una freqüència de 15 minuts als trens cap a La Canyada i Llíria. Per fi pareix que al 2023 podrà ser, amb una inversió per duplicar la via a algun tram, cosa que sempre han dit que era innecessària.
Ara fa 8 anys de la mort de Banna, el jove saharaui atropellat al pas a nivell de la Ctra Manises. I des de aleshores les associacions de veïns i altres entitats de Paterna estem demanant la millora de la seguretat per als vianants als passos a nivell de FGV. Fins ara sense resposta. Únicament, un projecte per eliminar dos dels set passos a nivell que tenim: tallar el trànsit en superfície de la carretera Manises i passar la via mitjantçant un túnel. Es a dir, soterrar el carrer i passar els vianants per baix la via. Una milionada per a una solució parcial. Necessitem algo més.
El clam a Paterna per l’eliminació dels passos a nivell de FGV és més que evident. Diàriament són moltes les persones que travessen la via: per creuar al carrer Dr. Machí, per anar al Patronat Fco. Esteve (moltes persones usuàries en cadira de rodes) i per on més gent passa, a la Ctra. de Manises, per on centenars de xiquets i xiquetes creuen per anar a l’escola de futbol del Paterna CF o a la piscina d’estiu de Paterna.
L’urbanisme ha canviat al voltant de la invariable via del trenet, i els hàbits de la gent també. On avans hi havia fàbriques ara viu gent, que a més alguna vegada al dia necessita creuar a peu les vies: ja siga per anar al futbol, per anar a passejar o córrer per l’horta, el gran descobriment en temps de pandèmia.
Per això, molta gent en Paterna mirem amb enveja el Parc Linial de Benimàmet. On soterraren el metro i des d’aleshores tenen un corredor verd en superfície que cohesiona el veïnat.
Això voldríem per al nostre poble, poder conectar Santa Rita amb Campament mitjantçant un corredor verd; permetre el pas segur de vianants cap a l’Horta, cap al Fco Esteve i cap al camp de futbol.
L’objectiu és clar: canviar la fisionomia del casc urbà, eliminar el risc per a la seguretat de les persones i millorar la mobilitat i la qualitat de vida de les persones que viuen al casc urbà. Un lloc on destinar les inversions que puga fer la Generalitat amb el suport de l’Estat i els famosos Fons Europeus.
Ara, com al 1888, Paterna necessita un metro soterrat, modern i segur, vital per apostar per un nou model de ciutat.