Com aficionat als videojocs i les màquines recreatives, dels clàssics dels 90, reconeixereu la frase amb la que acabaven totes les partides: ‘Game over’, s’ha acabat el joc.

No he trobat una expressió més adient per acomiadar-nos de Eurofund Investment, en anglés per a que ho entenguen. Però també per que dona peu a valorar la fi, definitiva, d’una partida, d’un joc que ha durat més de 10 anys. Ja ha estat bé

Des de 2011, des d’aquell intent de mega-requalificació urbanística promoguda pel Partido Popular hem estat vivint aquesta aventura, com si d’un videojoc de plataformes es tractara: botant sobre les mentides del promotor, esquivant hòsties en premsa i avançant en la conscienciació social sobre la barbaritat del megaprojecte, les il·legalitats detectades i l’afany especulatiu i destructor del territori per part de PP i PSOE.

Hem de confessar, que allò més complicat ha sigut suportar la campanya mediàtica que ha realitzat el promotor durant 10 anys. Les noticies en premsa, les promeses d’inversió i generació d’ocupació per milers de persones, el suport ‘patrocinat’ d’agents econòmics, associacions, patronal, i algun sindicat han sigut motiu de nombroses noticies per vendre les bondats del megaprojecte.

Llevat d’això, la partida ha estat apassionant. Un joc d’estratègia en temps real, amb puzles, endevinalles i estil multijugador. On cada pas havia de meditar-se estratègicament per donar respostes a la ciutadania i encoratjar-se davant eixa campanya mediàtica brutal.

Però no vos feu trampes al solitari, fer front a aquest monstre, guanyar aquesta partida, no ha sigut gens fàcil. Molta gent de Compromís, gent de moviments socials i amistats anònimes professionals de l’urbanisme, han treballat de valent: promoguent accions ciutadanes, estudiant centenars de papers, d’informes, estudis, preparant al·legacions, recursos judicials, milers d’hores de reunions amb unes i altres. Un treball apassionant per què estavem convençuts que tard o prompte ho desenmascarariem.

I es que pensavem que, vençut el PP, amb l’entrada del Govern del Botànic i el possible govern de progrés a l’Ajuntament de Paterna tot seria més fàcil. Al menys afluixaria la campanya mediàtica i el suport institucional que feien els governs del PP, però no.

En 2015, Sagredo va demostrar que comparteix els mateixos arguments que el PP per defensar el megacentre comercial. Frases calcades al PP, declaracions en defensa del model especulatiu i la llibertat per la destrucció del territori propis de partits neoliberals, requalificacions urbanístiques a mida com al ‘capitalisme d’amiguetes’ que critiquem des de l’esquerra.

Debats sorprenents veient com el PSOE, al dictat del promotor, qual comercial a sou, incrementava el suport institucional al projecte. Tot sense cap visió crítica ni anàlisi de les mentides i falses promeses que deia el PP.

El PSOE de Paterna desmarcant-se de la prudència de Ximo Puig i enfrontant-se de manera ridícula a les conselleries de Compromís, fins a l’esperpent de convidar al taxi a les persones aturades de Paterna per visitar a Mónica Oltra, com si estiguérem en contra de la creació d’ocupació, ridícul.

Ara li pagaria jo el taxi a Sagredo. Vint eurets, de Paterna cap a València, per si vol anar a demanar disculpes a la vicepresidenta del Govern valencià.

Ara espere que uns i altres hagen aprés alguna cosa. No ho explicaran, no admetran l’error de encabotar-se en posar per davant els beneficis d’uns especuladors als beneficis dels nostres fills i filles.

Per que eixos que Sagredo deia que invetirien 860 milions d’euros en Paterna, i crearien més de 8.000 llocs de treball, o ingressarien a més 15 milions anuals a l’ajuntament estan fora de joc. No han suportat la crisi del sector dels grans centres comercials, com nosaltres auguràvem fa 10 anys, ara estan en quiebra, caput. No han sigut capaços de posar ni 1 milió d’euros per continuar la tramitació.

Aquesta setmana es va demostrar: Puerto Mediterráneo està en ‘game over’, li mostraren el lletreret de ‘insert coin’ i s’ha pirat, ha deixat de jugar, ja no té un gallet, ha abandonat a Sagredo i les seues fàbules electoralistes.

Finalment li hem llevat a Intu les ganes de seguir jugant amb nosaltres, es retira. Una victòria històrica, una lluita per recordar, un merescut agraïment per a tota la organització de Compromís, per al nostre col·lectiu, per la gent compromesa dels pobles dels voltants, per als moviments socials que defensen Les Moles i per a tot el poble de Paterna, que espere algun dia ho recorde i valore amb la importància que es mereix.