Fa uns dies traguérem en premsa que Compromís presentava propostes al II Pla d’Igualtat de Paterna i la falta de professionalitat de l’empresa adjudicatària. Hui voldria aprofundir sobre el tema donant una opinió més personal i també aportar públicament propostes molt interesants que des del grup de Dones de Compromís de Paterna amb un treball col·lectiu s’han elaborat.
És injust que havent empreses bones, i en este cas a més valencianes, que fan plans d’igualtat personalitzats, és a dir, com han de ser els plans, específics per a cada municipi, es queden fora per empreses que encara que compleixen els requisits, fan baixes temeràries.
Perquè cobrar 5.000 euros per un pla d’igualtat per a un municipi de l’envergadura de Paterna és una baixa temerària en tota regla i més sabent que l’empresa, “Data Consulting”, està a Burgos, amb la despesa que suposa només haver de traslladar-se a Paterna.
Per eixe preu i guanyar diners al mateix temps te fan un pla “low cost” de “corta y pega” amb propostes genèriques sense pressupost ni responsables que les duran a terme, diagnòstics amb taules i gràfics impersonals sense interpretar i cometent l’error garrafal de pensar que Paterna és totalment homogènia, res més lluny de la realitat.
Pocs municipis conec amb barris tan dispersos i diversos com a Paterna i al pla ni es nomenen. I és que una altra cosa no, però Paterna és diferent, plural, heterogènia i diversa la qual cosa l’enriqueix però si no venen a conèixer-la… això passa, que el pla no val res.
I eixa és l’única solució, dir-los que no se’ls paga si no fan un pla personalitzat com toca que realment siga útil per al fi que persegueix, aconseguir una major igualtat real entre dones i homes a Paterna.
Tal vegada així se’ls lleven les ganes de fer baixes temeràries a este tipus d’empreses i es prenguen seriosament això de la igualtat. Perquè voler vendre xurros a costa de la igualtat, no s’ha de consentir.
Així i tot, com no podem evitar-ho, des de Compromís hem volgut fer també propostes positives que afavorisquen la igualtat a Paterna. Vaig a fer un resum d’unes quantes, perquè si les posara totes l’article d’opinió seria massa llarg i deixaríeu de llegir…
Demanem que dins de l’àrea d’infància i joventut quede clar que s’inclou l’Educació, perquè no queden fora de la intervenció als centres educatius, la formació del professorat i l’elaboració de protocols en matèria d’assetjament per raó de sexe, orientació sexual, o identitat de gènere, que junt a l’educació afectiva-sexual són fonamentals.
També que s’incorpore la Salut i el Benestar amb continguts com l’alimentació vinculada a les necessitats dels diferents cicles vitals, activitat física, sexualitat, cultura de l’oci, salut mental: on incloure la prevenció de l’anorèxia i la bulímia, la prevenció d’ansietat i depressió, tallers de cures per a cuidadores, tallers d’autoestima, etc.
Respecte a l’àrea d’urbanisme amb perspectiva de gènere creguem que és fonamental que el nou PMUS de Paterna incloga els resultats d’enquestes fetes a les dones de Paterna per determinar si perceben que és un municipi segur i amb espais on tota la població, i especialment les dones, que fan servir més l’espai urbà, puguen viure millor i sense por.
A més recuperar una eina indispensable per a la igualtat, els pressupostos amb perspectiva de gènere. I per suposat seguir lluitant contra la xacra que és la violència masclista amb encara més mesures i recursos de prevenció i de protecció i ajuda a les víctimes.
I per últim no puc oblidar-me de la conciliació (considerada prioritària per les dones de Paterna) i la més desconeguda però necessària corresponsabilitat i de les que només hi ha una mesura a tot el pla.
És evident que són necessàries més mesures i nomenem algunes com els programes de co-criança, els programes d’acompanyament a persones majors o dependents o fins i tot sensibilitzar a través de les entitats festives sobre la corresponsabilitat per a que cada vegada les dones assumisquen més càrrecs de responsabilitat.
Però el que seria més interessant és preguntar a les dones (i homes) de Paterna, què falta, què necessiten per a poder conciliar de veritat perquè un bon pla d’igualtat ha de ser un document viu i flexible, ben fet d’inici, però viu.